Arriba al Teatre Principal un dels grans èxits de la temporada: ‘Qui té por de Virgínia Wolf?’

Aquest dijous es presenta al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú una de les obres amb més èxit de la temporada teatral a Catalunya i que porta el conegut títol de Qui té por de Virgínia Wolf?, que ja ha superat les 10.000 entrades venudes. En aquesta ocasió la coneguda obra d’Edward Albee ha estat traduïda per Josep Maria Pou i la direcció va a càrrec de Daniel Veronese.

El George (Pere Arquillué) i la Martha (Emma Vilarasau) són una parella amb greus problemes d’alcoholisme i grans dosis de frustració; la seva relació els ha portat a humiliar-se i maltractar-se. Coneixen perfectament les seves debilitats i com increpar-se. Quan una nit de dissabte es reuneixen amb un company de la feina i la seva dona per passar un estona agradable, la vetllada esdevé un autèntic malson. Tots quatre s’endinsen dins d’un espiral d’odi que acaba per destapar les emocions més profundes de cadascun d’ells. Presenciem el retrat de la societat americana del moment i l’anàlisi d’un mal nacional: l’engany.

L’obra va ser portada a la gran pantalla el 1966 per Mike Nichols. Protagonitzada per Elizabeth Taylor, Richard Burton, George Segal i Sandy Dennis, va guanyar cinc Òscars i va esdevenir un èxit crític i comercial, convertint-se en un text clau per combatre tabús lingüístics i de comportament del model imperant en el cinema de Hollywood de l’època.

Per al crític Juan Carlos Olivares “en una mica més d’hora i mitja de funció Ivan Benet (Nick) i Mireia Aixalà (Honey) surten indemnes de la prova –és difícil mantenir el tipus quan ets el sac de boxa–, perquè Emma Vilarasau (Martha) tanqui la fera en una gàbia de control i perdi una oportunitat d’or, i Pere Arquillué (George) es confirmi com a patrimoni artístic del teatre català. Vilarasau no ha volgut o no ha pogut despullar-se de la seguretat del vestit de gran dama de l’escena mentre que Arquillué, en estat de gràcia, es fica en el personatge amb la cega obstinació de l’acròbata que es llança des del vertigen a un bassal. Un salt mortal que repeteix generós fins a l’extenuació, fins a deixar exhausts –i meravellats– els que només han de mirar des de la platea.”

A les Biblioteques Municipals de VNG podeu trobar el text d’Albee tant en castellà com en català: