150 anys de Gustav Klimt

Qui estigui pensant en vacances, però encara no tingui clara la destinació, una proposta molt interessant és Viena. En motiu del 150 aniversari del naixement de Gustav Klimt, la capital d’Àustria acull les millors exposicions sobre l’autor d’El petó, un dels quadres més famosos del món, símbol d’una època que va suposar l’inici de l’art modern. Qui vulgui aprofundir en el coneixement d’aquest autor i de la seva obra no pot deixar escapar aquesta oportunitat.

Gustav Klimt (Viena, 1862-1918), fill d’un orfebre bohemi, va rebre la formació del seu pare junt amb els seus altres dos germans. Ell era el major i va estudiar a l’Escola d’Arts Aplicades del Museu Imperial d’Art i Indústria de Viena, aviat es va fer un nom a l’administració imperial que estava centrada en la promoció de les arts decoratives, fent diverses decoracions d’edificis oficials.
El 1897 encapçalà la fundació de la Secessió, un grup d’artistes i arquitectes vienesos que es separaven de la línia oficial amb la voluntat d’afirmar la modernitat artística i posar l’escena vienesa en contacte amb les noves tendències europees. Junt amb Klimt hi havia els noms d’arquitectes com Josef Hoffmann i Josef Maria Olbrich i artistes com Carl Moll i Koloman Moser.
A partir de 1905, decidí renunciar als encàrrecs públics, que ja tenien un ideari llunyà del seu, i acceptà els encàrrecs dels mecenes de l’alta burgesia. De la seva obra en veuen els austríacs Egon Schiele i Oskar Kokoschka.
Klimt no es va casar mai, va tenir diversos fills amb varies dones. Amb la que va tenir una relació molt estreta va ser amb Emilie Flöge, germana petita de la seva cunyada i dissenyadora de moda. Ella va estar al seu constat en el moment de la mort.

Per què les obres de Gustav Klimt són tant especials i recordades? Doncs, potser, perquè recull diversos elements, la singularitat amb claus íntimes i la síntesi d’inquietuds, tendències i llenguatges de l’escena artística moderna europea del canvi de segle.
En la seva obra s’hi barreja la influència del Jugensdstil alemany de Munic, el Modern Style escocès de Mackintosh i l’impressionisme i postimpressionisme francès, que conflueix amb l’herència simbolista del romanticisme alemany i nòrdic.
També s’hi troben influències de l’antic Egipte, la cultura Micènica, la Grècia clàssica i l’art bizantí. Klimpt va mostrar fascinació per l’art medieval en especial per Albert Dürer i per l’escola Rinpa japonesa, la influència d’aquesta darrera es veu en les composicions i les textures dels teixits.
El conjunt de tot plegat converteixen les seves obres en peces úniques i irrepetibles amb una harmonia aclaparadora.

Mostra la plena idea modernista d’obra d’art total en la integració de la pintura, les arts decoratives i l’arquitectura que es troba en projectes decoratius d’edificis com el mosaic pel menjador del palau Stoclet de Brussel·les (1906-1911) de Josef Hoffmann. L’espai, la representació naturalista, donen pas d’aquesta manera a l’al·legoria plana, decorativa i simbolista.
El llenguatge pictòric de Klimt és completament original on la major part de les seves obres apareix la presència femenina amb una forta càrrega simbòlica, ja sigui com a imatge moderna i alliberada de la dona com afirmen uns crítics o com una representació de la condició hermètica i amenaçadora com diuen d’altres.
Per això, es pot veure en diverses ocasions com a femme fatale. Elabora un retrat femení completament original combinant la representació naturalista de les mans i el rostre amb la fusió del fons i la figura a una estructura plana i decorativa.

A Viena, durant tot l’any, s’aniran rellevant més d’una desena d’exposicions molt interessants que ens mostraran des de la part més humana de l’artista amb correspondència a amics fins a les obres pictòriques més conegudes passant per la recopilació detallada de projectes d’arquitectura i pintura.
Podeu trobar totes les exposicions a l’enllaç que adjuntem. Destaquem les següents:

– Belvedere. 150 anys de Gustav Klimt. Del 12 de juliol de 2012 al 6 de gener de 2013. Basada en la seva col·lecció, que conté el més gran nombre de pintures de Klimt. L’exposició tematitza l’arribada de les seves obres al museu.

– Museu Leopold. Klimt. Quadres – Cartes – Visions. Del 24 de febrer al 27 d’agost de 2012. Amb l’ajuda de pintures i la correspondència de l’artista a personalitats, família i a Emilie Flöge, ens apropa a la persona.

– Museu Austríac d’Arts Aplicades / Art Contemporani (MAK Österreichisches Museum für angewandte Kunst) Gustav Klimt: L’espera i L’abraçada. Del 21 de març al 15 de juliol de 2012. Dedicada als dissenys que l’artista va concebre pel mosaic del menjador del Palau Stoclet.

– Museu de Viena (Wien Museum Karlsplatz). Klimt. La colecció del Museu de Viena. Del 16 de maig al 16 de setembre de 2012. Amb uns 400 dibuixos, el Museu posseeix la major col·lecció del món de dibuixos d’aquest artista, que es composa d’obres complertes, així com esbossos i fases prèvies de totes les èpoques. També s’hi pot veure el Retrat d’Emilie Flöge (1902).

Amb el següent enllaç podeu consultar els documents que les biblioteques Joan Oliva i Armand Cardona disposen del pintor Gustave Klimt i les guies de Viena.