Contes sobre… Avis

Com ja sabeu, a la sala infantil de la biblioteca tenim un racó dedicat als “Contes sobre…” Un racó on recollim contes sobre diferents temàtiques: Familia, germans, hàbits, sentiments i emocions… Un d’aquests raconets està dedicat als avis i a tots els contes que ens parlen d’ells. Aquí us deixo uns quants exemples de contes que podeu trobar en aquesta secció dedicada als més grans de la familia:

Un avi, sí! de Nelson Ramos i Ramón París publicat per Ekaré.

L’avi em va regalar un gos negre que es diu Mariscal. El Mariscal juga amb l’avi i corre per la gespa. Tots tres juguem a perseguir-nos i la mare s’espanta i de vegaes s’enfada. Tots els nens hauriende tenir una mascota…

El protagonista d’aquest conte comença a pensar quina podria ser aquesta mascota que acompanyés als nens i nenes: una tortuga, un ase, un elefant, una balena, un tigre…

M’han canviat l’avi! de Chus díaz publicat per La Galera.

La història que us explicaré ara no la sap ningú. Només la meva amiga Mar i jo. Com que és un secret i ara vosaltres també el sabreu, oi que ens el guardareu?
Així comença aquest conte narrat per un nen que ens explica el que li va passar al seu avi…
Jo tenia un avi. Era alt i prim i una mica calb, vivia a casa amb els pares i amb mi, i un dia me’l van canviar. Ara a casa hi viu un senyor que s’assembla molt a l’avi, però jo sé que no es ell. L’he observat i fa coses molt diferents… Resulta que a la Mar, la seva millor amiga li ha passat el mateix però amb la seva àvia, diu que fa coses estranyes que la seva àvia de debò no feia…

L’avi és… l’avi! de Lilli Messina publicat per Takatuka.

L’avi és una mica estrany… te pocs cabells, i poques dents, la mare li dona de menjar moltes vegades… no sap cordar-se sol les sabates, i a més te un patinet. El Pep no entén com tot de cop, l’avi és un nadó!! Aleshores la mare li ensenya un àlbum de fotos on apareix l’avi quan era jove… què estrany…

L’àvia necessita petonets de Ana Bergua publicat per Proteus.

Quan l’àvia es va quedar a viure amb nosaltres, em vaig enfadar molt. A mi m’agradava molt l’àvia, però vaig haver de deixar el meu llit, i a mi em van enviar a l’habitació de la Laura… Això era el que pensava la protagonista d’aquest conte que poc a poc es va adonant de que la seva àvia necessita estar amb la familia perquè és gran i ja no pot viure sola… Ara ha descobert com s’ho poden passar molt bé amb l’àvia, ella i la seva germana. Han fet cartells per recordar-li què hi ha darrera de cada porta i de tant en tant la pentinen amb pincetes i li posen coloret… no hi ha cap medicina per deixar de fer-se gran, però a l’àvia li encanta que li facin petons!!

El meu avi és un campió de Carl Norac publicat per Simbol.

El meu avi no te gaires copes ni medalles. No les necessita. Jo sé que ell és un campió. És el campió d’inflar-me el cocodril per anar a la platja, arreglant coses i en fer-me riure… També és el millor descobrint formes estranyes als núvols… hi veu monstres i dracs!! Però hi ha una cosa que el meu avi no fa tan bé com jo: quan perd les ulleres sempre les hi trobo jo primer!

Avis de Chema Heras i Rosa Osuna publicat per Kalandraka.

Una tarda de primavera l’avi regava l’hortet quan veié arribar un cotxe que proclamava: Aquesta nit hi haura festa a la plaça del poble! Veniu tots a ballar amb els millors músics del país!
Ho has sentit Ramona? Avui tenim ball! Si, Ramón, però no hi aniré. Ja no sóc una nena per aanar de ball en ball.
Quan van arribar, els musics ja estaven tocant a la llotja i tothom ballava. L’avi agafà l’àvia per la cintura i es posaren a ballar…