‘Jo confesso’ de Jaume Cabré
Set anys després de Les veus del Pamano, aquest setembre ha estat publicada la darrera novel·la de Jaume Cabré, Jo confesso, una magnífica novel·la on hi estan presents l’amor, el desamor, els sentiments de culpa i el mal.
En l’interval des que la va començar a escriure, fa vuit anys, fins ara, Jaume Cabré ha publicat la novel·la Les veus del Pamano, ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010 i ha esdevingut un escriptor internacional. Prova d’això últim és que en els propers mesos la novel·la tindrà traducció alemanya, espanyola, italiana, neerlandesa i, més endavant, també francesa.
A l’hora de parlar sobre l’argument de Jo confesso, el dia de la presentació de la novel·la Cabré va dir que “és una llarga novel·la de mil pàgines, plena de secrets repartits entre sis segles i connectats amb la vida del protagonista, Adrià Ardèvol. L’Adrià és un erudit, historiador de les idees, que té un sentiment de culpa que el porta a fer una llarga confessió a la seva estimada Sara”.
“La novel·la parla d’Europa com a tema central”, ha explicat Cabré, “tot i que els fets se centren a l’Eixampla barcelonina, en un pis semblant al pis on jo vaig néixer, però molt més gran. L’Adrià va néixer al final dels anys quaranta, també com jo. I fins aquí arriben les similituds de l’Adrià amb mi. La novel·la parla de la bellesa i de la vellesa, de l’ànsia de l’Adrià per a saber de tot, tot allò que la vida ofereix. I com els personatges em porten, m’arrosseguen, per sorpresa meva, en un moment donat em situo a punts d’Europa i a èpoques diferents. De fet, per la novel·la, hi circulen històries en un lapse d’uns sis-cents anys, històries que es van entrellaçant amb l’Adrià”.
A continuació podeu veure el vídeo promocional de Jo confesso:
