‘Paraíso inhabitado’ d’Ana María Matute
Paraíso inhabitado representa el retorn de l’autora barcelonina a la seva infància i als últims anys de la República, una declaració d’amor a la innocència enmig d’un món agitat i a punt d’esclatar.
L’escriptora, considerada la millor autora de la novel·la de postguerra, empra el clàssic esquema del relat d’iniciació que refereix el trànsit de la infància a la primera maduresa. El procés ho explica en primera persona des d’un imprecís i distant temps posterior la pròpia protagonista, Adriana, qui es remunta a una infantesa que es clausura en arribar als 12 o 13 anys. Adri evoca aquest període amb una barreja de perspectiva crítica i d’innocència pròpia de l’edat. Conflueix una doble mirada sobre la vida: el punt de vista sever de l’adult i el sorprès descobriment del nen.
En bona mesura Matute ha escrit una autobiografia imaginària, síntesi de les seves idees i de la seva obra, que val com a testament literari d’algú que està ple d’experiències. Per a la crítica, aquesta novel·la càlida i trista “ve a ser el compendi d’una autora obstinada a reafirmar la seva rebel·lia a una edat avançada i que torna a deixar-nos un missatge pessimista sobre la vida amb la seva manera d’explicar no pretensiós al mateix temps que profund i seriós”.
Ana María Matute va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1925 en el si d’una família acomodada i va passar una joventut marcada per la Guerra Civil espanyola que es va reflectir en la seva primera obra literària, fruit de la denominada generació de “los niños asombrados”, que van viure i van haver d’entendre els contrasentits que els envoltaven. Les seves primeres obres s’emmarquen dins el moviment neorealista de mitjans de segle XX: Los Abel (1948), Fiesta al noroeste (1953), Pequeño teatro (1954), Los hijos muertos (1958) o Los soldados lloran de noche (1964).
Després de diversos anys de gran silenci narratiu el 1984 va obtenir el Premi Nacional de Literatura Infantil amb l’obra Solo un pie descalzo.
Nominada al Premi Nobel de Literatura, va ingressar a la Real Academia Española de la Lengua el 1996 i el 18 de gener de 1998 llegeix el seu discurs d’accés i ocupa el seient K, sent la tercera dona a ingressar en 300 anys. El 2007 va rebre el prestigiós Premio Nacional de las Letras, atorgat pel Ministeri de Cultura, i més recentment, el 2010, s’ha convertit en la tercera dona a obtenir el Premi Cervantes. Traduïda a més de 23 idiomes, la universitat de Boston té a la seva biblioteca un fons anomenat Ana María Matute Collection.
Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Paraíso inhabitado d’Ana María Matute
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 30 d’abril a les 17.30h. Esteu convidats a participar-hi!
Us deixem amb la presentació del llibre que l’autora va fer al programa Pàgina2 de TVE el 2007:
