Testamento mortal, de Donna Leon
Donna Leon és una escriptora nord-americana nascuda a Nova Jersey el 28 de setembre de 1942. El cognom de l’escriptora denúncia, en part, el seu origen: el seu avi patern era espanyol. No obstant això, ella no parla espanyol, encara que sí italià, que va estudiar des de molt jove. El 1965 va estudiar a Perusa i Siena. Va continuar a l’estranger i va treballar com a guia turística a Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a professora d’anglès a diferents escoles nord-americanes a Europa i a Àsia.
Un dia, parlant amb un taxista sobre un crim en l’òpera de Venècia, va escriure la seva primera novel·la, Mort a La Fenice, ja amb el comissari Brunetti com a protagonista, que va guanyar al Japó el prestigiós Premi Suntory a la millor novel·la d’intriga. L’èxit i la fama van ser gairebé immediats. I llavors va prendre una curiosa decisió: els llibres no es traduirien l’italià. “Prefereixo que al barri em diguin de tu, no de vostè. La fama no és bona”, afirma.
Amant de Henry James, Jane Austen, Dickens, Shakespeare i de la novel·la negra -ha estat durant molts anys crítica literària i coneix molt bé els seus intestins-, va estrenar l’any passat a Innsbruck una òpera amb llibret seu, Donna Galiana, i en aquests moments està coordinant dues òperes al costat d’un amic director.
Les novel·les de Brunetti transcendeixen el gènere negre i gairebé se situen en la novel·la de tipus social, ja que Donna Leon usa les investigacions del comissari per denunciar injustícies. “El problema no és que un mati, sinó el perquè. Agatha Christie se’m fa molt avorrida perquè escriu només sobre l’assassinat, el resol… no m’interessa”, explica l’autora que afegeix: “M’interessa la societat i el problema general, el que mai es resol”.
Brunetti no és un policia a l’ús. Feliç, amb família, amant de la seva esposa, pare de dos fills fantàstics, estimat pels seus companys de professió, viu i treballa a la ciutat d’Itàlia amb l’índex més baix de criminalitat, Venècia, ciutat on resideix Leon des de 1981. És un tipus afable, exquisit i culte, que llegeix a Herodot i a Dant. Descregut i lleugerament pessimista, honest i amant de la llei… Amb aquestes premisses vitals i tal bagatge intel·lectual s’enfronta al crim. Mai va armat.
I per això està Paola, l’esposa de Brunetti que ajuda a l’inspector a suportar segons quins casos. «Paola és la veu de la seva consciència», explica l’autora, “és més una persona impulsiva que diu el que pensa, davant Brunetti que és més reflexiu”. Paola és filla d’un noble venecià. És culta, professora de literatura anglesa a la universitat, un alter ego de la pròpia novel·lista.
En les novel·les de Leon, la ciutat de Venècia és gairebé un altre personatge per dret propi, amb la seva aparent placidesa de Sereníssima República, sota la qual batega l’enyorança per la ciutat d’altres temps. Donna Leon ens passeja per Venècia com James Ellroy per Los Angeles o Manuel Vázquez Montalbán per Barcelona: amb un ull acostumat a detectar el que passa a l’altra banda del mirall.
Xerrada amb Donna León sobre les raons de l’èxit de la novel·la policiaca
A Testamento mortal, en tornar d’un viatge, una jove traductora troba morta a la seva veïna de baix. La víctima és una senyora gran, encantadora i sense enemics aparents. A la casa està tot en ordre, però unes gotes de sang al costat del cap criden l’atenció i decideix telefonar a la policia, d’aquesta manera el cas queda en mans de Brunetti.
El comunicat del forense determina que la dona va tenir un atac de cor i la sang s’explica perquè en caure a terra es va colpejar el cap, però hi ha subtils indicis de violència. Encara que res apunta a un delicte criminal, Brunetti té una intuïció, no sap què és el que no quadra, però no s’adiu amb aquesta explicació i investiga. El famós comissari haurà de descobrir si es tracta d’una mort natural o si hi ha alguna cosa criminal en ella.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
