Hipàcia d’Alexandria a l’Àgora
Aquest divendres, 9 d’octubre, s’ha estrenat el film Àgora d’Alejandro Amenábar i ens ha permès conèixer de mes a prop la història d’Egipte en un moment convuls per les lluites religioses, durant el segle IV, i la figura d’una astrònoma i filòsofa destacada d’aquest moment: Hipàcia d’Alexandria.
Juntament amb Cleopatra, Hipàcia (que va viure entre la segona meitat del segle IV i la primera del V) és una de les grans protagonistes femenines de la gran Alexandria de l’antiguitat clàssica. Filòsofa, astrònoma i matemàtica i pertanyent a l’Escola neoplatònica d’Alexandria va destacar, sobretot, per la seva vessant pedagògica. Va educar a gran part dels aristòcrates cristians i pagans de l’època, com Sinesi de Cirene i Orestes, perfecte imperial d’Egipte a la mort d’aquesta. Filla de l’astrònom Teón, va millorar el disseny dels primitius astrolabis i va inventar un hidròmetre. El seu tràgic final exemplifica clarament el canvi de cicle que s’estava imposant sobre el pensament de la època, agafant un paper preponderant el cristianisme per davant del paganisme.
L’aparició del film d’Amenábar ha propiciat un fenomen d’hipatisme que s’ha vist reflectit en l’aparició de nombroses publicacions que s’han aproximat a la figura d’aquesta astrònoma. A continuació us proporcionem els títols de referència per conèixer millor aquest personatge històric: Hipatia de Alejandría (1853) de Charles Kingsley (reeditat al novembre per Edhasa), Hipatia (¿?-415 d. de C.) (2001) d’Amàlia Gonzàlez Suàrez, Hipatia de Alejandría (2004) de Maria Dzielska, Hypatia (2004) de Pedro Gálvez, Hipatia de Alejandría: un equipo plural de científicas desvela la verdad sobre la primera mujer de ciencia (2009) o Hipatia: la estremecedora historia de la última gran filósofa de la Antigüedad y la fascinante ciudad de Alejandría (2009) de Clelia Martínez Maza.
A banda de les publicacions científiques que han tractat la figura d’Hipatia també destaca la recent irrupció, dins el gènere de la novel·la històrica, dels següents títols: El sueño de Hipatia de José Calvo Poyato, Hipatia de Alejandría de Luís de la Luna Valero, El jardín de Hipatia d’Olalla García, Tormenta sobre Alejandría de Luis Manuel Ruiz o La última noche de Hipatia d’Eduardo Vaquerizo.
A aquests títols cal afegir el llibre oficial del film Àgora, editat per Columna, i fins i tot una versió pel públic infantil: Hipatia la maestra a càrrec de Florenci Salesas.
