10 anys sense Manuel Vázquez Montalbán
Avui fa 10 anys que ens va deixar Manuel Vázquez Montalbán, personalitat gairebé inabastable. Ell mateix es definia com a “periodista, novel·lista, poeta, assagista, antòleg, prologuista, humorista, crític, gastrònom, culé i prolífic en general”.
Manuel Vázquez Montalbán va néixer a Barcelona el 27 de juliol de 1939 al carrer Botella del barri barceloní del Raval.
Fill únic d’una modista i d’un exiliat republicà al qual no va conèixer fins als cinc anys, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i Periodisme a l’Escola de Periodisme de Barcelona.
Va militar en el Front d’Alliberament Popular i va ingressar al PSUC el 1961, on arribaria a formar part del comitè central. L’any següent va ser condemnat en un consell de guerra a tres anys de presó per la seva activitat política. Va complir un i mig en una presó de Lleida, on va escriure la seva primera obra Informe sobre la información.
Després de sortir de presó va començar la seva carrera periodística a l’equip editorial més rellevant de l’oposició tolerada en l’Espanya d’aquelols anys: la revista Triunfo sota el pseudònim Sixto Cámara. Les cròniques i articles que va escriure per a aquesta publicació han estat recollits en els volums Crónica sentimental d’España (1971) i Manifiesto subnormal (1970). A més de Triunfo, va col·laborar en diverses publicacions com Siglo XX, Tele/Xprés, Por favor i més tard a El País i Interviú, en què va escriure fins a la seva mort a l’aeroport de Bangkok el 18 d’octubre de 2003.
Escriptor prolífic i versàtil, Vázquez Montalbán va afirmar: “Mai podré agrair prou a Franco que em tanqués les portes dels diaris, el que em va permetre tenir tot el temps per a mi i escriure tants llibres.”
El 1967 va editar el seu primer poemari Una educacion sentimental, que amb el següent Movimientos sin éxito (1969), li va valer ser inclòs en la cèlebre antologia obra de Josep Maria Castellet Nueve novísimos poetas apareguda en 1970.
El 1969 també havia publicat la seva primera incursió narrativa, la col·lecció de relats Recordando a Dardé.
A principis dels anys 70 Vázquez Montalbán va crear un personatge inoblidable, l’investigador privat Pepe Carvalho, quan encara la sèrie negra no era del gust majoritari del públic.
La primera aparició de Pepe Carvalho va ser a Yo maté a Kennedy. El 1974, tornaria per quedar-se, ja com a protagonista a Tatuaje. A partir d’aquí es convertiria en el personatge central de l’obra narrativa de Vázquez Montalbán, que li donaria fama internacional i el enlairaria com un dels mestres del gènere negre.
El 1979 guanyaria el Premi Planeta amb la tercera novel·la protagonitzada per Carvalho, Los mares del sur, que dos anys després rebria el Prix Internacional de Littérature Policienne.
Manuel Vázquez Montalbán es va servir d’aquestes ficcions detectivesques per retratar els canvis socials d’Espanya des dels últims dies del franquisme fins a uns anys després de la transició.
Entre els nombrosos premis que va rebre, destaquen: el Premi Nacional de Narrativa i Premi Europeu de Literatura (1991), per Galíndez; el Premi de la Crítica (1994) per El estrangulador; el Premi Internacional de Literatura Ennio Flaiano (1994) per Autobiografia del general Franco, i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1995).
L’any 2009, l’Ajuntament li va retre un homenatge inaugurant la plaça Manuel Vázquez Montalbán va inaugurar, en la confluència del carrer de Sant Rafael amb la rambla del Raval prop d’on va néixer l’escriptor.
Home vistalista, Vázquez Montalbán estimava la cuina. Va ser enorme la seva tasca de donar a conèixer plats i restaurants a través dels seus personatges en un moment en què la cultura gastronòmica d’aquest país començava a despertar.
El 1961 es va casar amb la historiadora Anna Sallés Bonastre i el 1966 va tenir el seu únic fill Daniel Vázquez Sallés, que li donaria dos néts Daniel i Marc.
Era un home tímid, amic dels seus amics, intel·lectual compromès amb tot tipus de causes. Malauradament, un infart va posar fi prematurament a una de les més infatigables i lúcides trajectòries de la literatura i el periodisme del franquisme, la transició i la democràcia.
Manuel Vázquez Montalbán a la Biblioteca
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
