Nelson Mandela, el pres 466/64

“Sempre he atresorat l’ideal d’una societat lliure i democràtica, en la qual les persones puguin viure juntes en harmonia i amb igualtat d’oportunitats. És un ideal pel que espero viure i, si cal, és un ideal pel qual estic disposat a morir”. Això va dir Nelson Mandela el 1961. Davant un tribunal que el jutjava per alta traïció. El seu al·legat era tan sincer que el va portar 27 anys a presó.

Mandela va ser el presoner número 466/64, és a dir el pres número 466 el 1964 a l’illa de Robben, durant 17 anys en precàries condicions. Posteriorment passaria altres 10 anys més en altres dues presons diferents. Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk.

Mandela es va convertir en un símbol de la lluita contra l’apartheid dins i fora del país, una figura llegendària que representava la falta de llibertat de tots els homes negres sud-africans. Als seus 95 anys, es tracta d’una de les figures més importants en la lluita per la igualtat racial. Ha rebut més de 250 premis a tots els nivells entre els quals destaca el Premi Nobel de la Pau de 1993.

Va néixer al poblat de Mvezo, al Trasnkei sud-africà, el 18 de juliol de 1918. A Nelson Rolihlahla Mandela, els seus pares el van preparar per ser cap de la tribu dels Thembu de l’ètnia Xhosa. El seu pare va morir quan tenia només 12 anys, i el seu oncle, cap suprem de la tribu, es va ocupar de la seva educació. Però ell planejava un futur molt diferent. El que estava cridat a continuar l’estirp de la família va acabar fugint a Johannesburg per evitar un matrimoni concertat per la seva família.

El 1939 va ingressar a la universitat de Fort Hare amb la intenció d’estudiar Dret. Allà va coincidir amb Oliver Tambo, futur president del Consell Nacional Africà (CNA).

Al costat d’Oliver Tambo i Walter Sisulu, va funda la Lliga Juvenil del CNA el 1948. Aquest mateix any es va convertir en el seu secretari general i dos anys més tard, en el seu president.

L’assetjament del Govern el porta a renunciar a tots els seus càrrecs, tot i que dirigeix el moviment en secret. De nou acompanyat de Tambo, l’any 1952 obre a Johannesburg el primer bufet d’advocats negres de Sud-àfrica. “Era un lloc en què no eren rebutjats ni enganyats, on podien sentir-se segurs en ser representats per gent del seu propi color”, va escriure Mandela, que ho va tenir difícil a l’hora d’exercir en els tribunals a causa del color de la seva pell, atès que el codi legal no es basava en la igualtat.

Després de la matança de Sharpeville, que va suposar la mort de 69 ciutadans negres a mans de la policia durant una manifestació pacífica contra l’apartheid, Mandela va passar a la clandestinitat i va recórrer en secret tot el país per organitzar una vaga. El 1961 va sortir sense autorització de Sud-àfrica i va visitar diversos països africans i Gran Bretanya per demanar suport per al seu moviment d’alliberament. El 1962 el van detenir acusat de rebel·lió i abandonament il·legal del país.

Quan el 7 de novembre van condemnar a Mandela a la presó, al sortir de la sala on havia estat jutjat va repetir tres vegades el crit “Amandla!”, Que significa “poder”. I tres vegades es va sentir la resposta del públic: “Ngawethu!”, Que vol dir “per al poble”.

El 2 de febrer de 1990, F.W. de Klerk va iniciar el desmantellament de l’apartheid i va donar els primers passos per instaurar una democràcia a Sud-àfrica, legalitzant el CNA i els restants partits. Va comunicar a Mandela que el posaria immediatament en llibertat.

Amb 71 anys, Mandela va assumir el lideratge del partit i va iniciar la transició a la democràcia. Després de celebrar les primeres eleccions generals amb dret a vot per a tots els grups racials, el 10 maig 1994 Nelson Mandela es va convertir en el primer president de raça negra de la República de Sud-àfrica.

Un cop al poder, Mandela va mantenir la coherència. No es va aferrar a la butaca. Es va retirar quan va arribar el moment i va seguir lluitant des de la segona fila per causes que ha considerat nobles, com l’eradicació de la sida o de la pobresa a l’Àfrica. A més, la seva experiència l’ha convertit en mediador en els conflictes d’Angola, Burundi i República Democràtica del Congo i ha rebut nombrosos homenatges a tot el món.

Madiba – “avi venerable”, com el coneixen a Sud-àfrica, havia nascut negre en un país dominat per blancs que practicaven l’exclusió racial. I no va acceptar-ho.

El dia de l’aniversari de Nelson Mandela, 18 de juliol, ha estat declarat per l’Assemblea de les Nacions Unides com el Dia Internacional Mandela per la Lluita de les Llibertats.