El jurado número 10, de Reyes Calderón

Reyes Calderónva néixer a Valladolid el 1961, on es va llicenciar en Economia i Administració d’Empreses.

Fa 20 anys es va traslladar a Navarra on va completar la seva formació amb un doctorat en Econòmiques i altre en Filosofia.

Compagina escriptura i Acadèmia. És professora a la Universitat de Navarra, i degana de la facultat d’Economia des de 2008.

Ha publicat diversos llibres sobre economia i l’any 2000 va escriure la seva primera novel·la, Ego te absolvo. El 2005 va publicar Las lágrimas de Hemingway, la primera de Lola MacHor.

Actualment viu en un poble als afores de Pamplona. Està casada i té 9 fills.

Amb El jurado número 10, la seva vuitena novel·la, ha estat la guanyadora de la IV Edición del Premio Abogados de Novela.

Efrén Porcina, un tipus encantador que ronda els cent trenta-vuit quilos, acomplexat pel seu pes, que segueix una dieta per internet i porta una vida tranquil·la. L’acaben d’acomiadar del bufet en el qual feia dos anys que treballava, just el dia en què mor el seu pare.

El mateix dia, una esbojarrada Salomé abandona el mateix despatx del que ell ha sortit per la porta de darrere per llançar-se a proposar-li el negoci de les seves vides. O el que és el mateix, fundar Romaní y Asociados i seure a esperar que els clients vinguin caiguts del cel.

A poc a poc es van obrint camí, defensant amics i coneguts fins que un bon dia es fiquen de ple en un cas que els ve gran. Massa gran. I no poden escapar d’ell, ja que són part interessada. Salomé, una secretària d’allò més particular que canvia de nuvi cada dos per tres, coneix a un tipus amb el qual, en qüestió d’uns dies, decideix conviure.

Poc temps després, el tipus mor en un accident. Una mica tard, descobreixen que era un traficant de drogues. Precisament quan els dos socis es presenten al domicili del finat i troben més d’uns quants milers de pastilletes blaves i també amb més d’un milió d’euros. I es fan càrrec de tot, que no dubten a distribuir en dues caixes de seguretat llogades a l’efecte en sengles entitats bancàries. Decideixen deixar passar el temps, com si aquest fos capaç d’esborrar l’empremta dels fets i tot se’ls va de les mans.

Per aconseguir sortir-ne de l’embolic, ideen un pla. Ajudats per un expolicia borratxo, seran els encarregats de donar llum i buscar la veritat en un intricat cas amb ramificacions internacionals. Les vides d’uns i altres estaran pendents de l’encert d’un jutge, el seny d’un jurat popular i el misteriós jurat nombre deu.

Primeres pàgines de

Ambientat en una localitat ficticia de la província d’Alacant, el llibre es divideix en tres parts, narrat en primera persona per l’advocat i protagonista d’aquesta història.

En la primera d’elles coneixem els fets tal com van passar i als personatges. La segona part s’ocupa de desenvolupar el judici, veredicte del jurat i sentència dictada pel magistrat. A la tercera part, la més curta i la que donarà un gir de gràcia a la història, comprendrem la comesa del jurat número 10, que posarà seny, a més de deixar el cas tancat i sense fissures. A més, compta amb un epíleg, en aquest cas narrat en tercera persona.

La novel·la, amb un inici estremidor, està escrita amb un estil directe i amè, molt detallista, amb molt d’humor i amb uns monòlegs interiors excel·lents. Té una trama sôlida, que està molt ben construida i perfectament enfilada, amb un ritme que va de menys a més conforme s’avança en la seva lectura.

Els personatges molt ben perfilats, tant a niveli físic corn psicologic, amb un Efrén Porcina, el protagonista, completament rodó, igual que l’antagonista, Rafael Torino. Els escenaris i ambients ben aconseguits, posant de manifest la ingent tasca documental realitzada per l’autora: els despatxos d’advocats, els judicis, les bandes, la policia, la corrupció…

EI desenllaç, amb un gir argumental inesperat, es sorprenent i impactant.