La fiesta. Luis Gutiérrez Maluenda
La fiesta era una gran festa, un d’aquells esdeveniments en que ningú parlava de crisi, la majoria dels assistents perquè tenien l’oportunitat de divertir-se, alguns perquè altres problemes els ocupaven la ment, i la noia del lavabo del primer pis a causa de que quan et degollen deixes de pensar en els problemes per arribar a final de mes.
En aquesta nova novel·la, Luis Gutiérrez Maluenda ens proposa la resolució d’un assassinat a partir de les deduccions i raonaments de quatre testimonis presents a la festa on ha tingut lloc el fet luctuós.
La narració va a càrrec d’aquests quatre testimonis en primera persona. Susana, actriu en potència que participa en la festa colant-se sense avisar per motius poc dignes de confessar i que s’aniran descobrint. Ella és la persona que troba el cadàver. Raúl, un metge convidat a la festa per la seva exdona o gairebé exdona, com el mateix la defineix, ja que està en procés de divorci i té un acord amb ella en què no passa res si tenen amants. Marta, directora de màrqueting i empleada de Pablo, l’amo de la casa i amfitrió de la festa, i també és l’exdona o gairebé exdona de Raúl, encara que segueixen vivint junts, i malgrat tenir un procés civilitzat amb ell … gaudeix esmolant la seva llengua i carregant contra el seu encara marit. Salvio, acompanyant de Marta a la festa, un home que va començar amb ella una còmoda relació basada en el sexe i que, a poc a poc s’ha vist enredat en la vida de Marta i Raúl.
En el transcurs del relat ens trobarem no només les indagacions sobre l’assassinat, també coneixerem les vides d’aquests quatre testimonis a través dels seus pensaments ia través dels ulls i pensaments dels altres tres. No són els únics aquests quatre personatges, també són rellevants Pablo, el cap de la Marta, Fredo, el representant de Susanna, i Colomer, un peculiar policia amb un punt fosc que desmunta refranys, que juguen un paper important en tota la trama.
La novel·la no té capítols pròpiament dits, comença Susana amb la narració dels primers fets, continua Raúl, el relat el reprèn Marta i quan Marta acaba la seva part comença Salvio i tornem-hi a començar la ronda d’aparicions.
Aquesta forma de narració on cada un dels intervinents comença en el moment en què ho va deixar l’anterior dóna com a resultat un relat àgil que es llegeix amb facilitat i permet seguir l’argument perfectament però no es fa monòton. En canviar de personatge va canviant la forma d’expressió i la forma de pensament sobre els fets cosa que dóna frescor a la narració.
El final és sorprenent quan l’autor ocupa el seu parcel·la en aquesta novel·la en forma d’epíleg. Queda perfectament tancada, no queden dubtes ni caps per lligar encaixant tot a la perfecció d’una manera inesperada però natural. Uns apunts finals ens informen què ha deparat la vida als personatges i així donem per acabada la novel·la.
La fiesta, és molt més que una novel·la negra. Hi ha crims, però també un important joc psicològic que no té res a veure amb el gènere negre.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
