Sándor Márai

Sándor Márai neix el 1900 a Kassa (a l’antiga Hongria). Durant la joventut viatja i viu a Frankfurt, Berlín i París, però el 1928 s’instal·la a Budapest. La seva prosa, influïda per Freud i Thomas Mann (durant un temps es planteja escriure en alemany però finalment es decideix per l’hongarès, la seva llengua materna), aconsegueix gran popularitat durant els anys trenta pel seu caràcter clar, realista i estilísticament treballada.

En assaig va ser el primer a escriure articles sobre diverses obres de Franz Kafka, i en ficció va convertir en veritables bestsellers algunes de les seves novel·les. Però després de la guerra es trunca aquest èxit inicial: l’adveniment del règim comunista fa que el filòsof György Lukacs el titlli de “autor burgès”. A partir d’aquí és criticat amb duresa i els seus nous llibres fracassen estrepitosament.

Davant d’aquestes circumstàncies el 1948 s’exilia (en aquest sentit són molt interessants les memòries: Confessions d’un burgès (1934) i Terra, terra! (1972). Viu a Itàlia durant una temporada però al final s’instal·la als Estats Units, on continua escrivint en hongarès i publica les seves obres (que al seu país natal no seran editades fins a la caiguda del mur).

A banda de la novel·la que tractarem al Club de lectura La Crisàlide, cal destacar La dona justa, La germana, La gavina, entre d’altres. A més de novel·la i memòries també va escriure teatre (Els burgesos de Kassa) i poesia (aplegada en el volum El dofí mirà enrere).

Després de la mort de la seva dona, Sándor Márai es va anar aïllant i l’any 1989 es va suïcidar.

Es tracta d’un escriptor redescobert a principis dels noranta, i ha estat a partir d’aquest moment que la seva obra s’ha traduït a diversos idiomes i ell ha estat considerat un escriptor de referència en la literatura europea del segle XX.

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Club La Crisàlide