La cara norte del corazón. Dolores Redondo

La novetat d’aquest mes d’octubre és la novel·la de Dolores Redondo, La cara norte del corazón.

Dolores Redondo ens presenta una nova novel·la. En aquest cas la història que es narra té i no té connexió amb les anteriors, per tant, es pot llegir sense tenir-les en compte.

‘EL ALCALDE VIC SCHIRO INSTA A LOS VECINOS

A GUARDAR UN HACHA EN SU ÁTICO

Debido a que la tormenta golpeó la oscuridad de la noche, innumerables habitantes de Nueva Orleans se despertaron y encontraron que sus casas estaban inundadas. Para huir, muchos buscaron un terreno más alto en los áticos, donde la mayoría se ahogó mientras subían las aguas.’

L’acció transcorre a Estats Units, durant el mes d’agost de 2005, quan l’huracà Katrina va devastar la ciutat.

Amaia Salazar, subinspectora de la Policia Foral, participa en un curs d’intercanvi per a policies de l’Europol a l’Acadèmia de l’FBI, cap de la unitat d’investigació. Una de les proves consisteix a estudiar un cas real d’un assassí en sèrie al qual anomenen “el compositor”, que sempre actua durant grans desastres naturals i ataca famíles senceres i seguint quasi una litúrgia.
L’Amaia, sense voler-ho, formarà part de l’equip de la investigació que els portarà fins a Nova Orleans la vigília del pitjor huracà de la seva història per tal d’avançar-se a l’assassí…

Tot canvia, però, quan rep una trucada de la seva tieta Engrasi des d’Elizondo. Els fantasmes de la seva infantesa apareixen i torna la por i els records. La raó: quan tenía dotze anys es va perdre a la muntanya.

‘Eran las nueve de la mañana la última vez que alguien recordaba haberla visto. No estaban muy seguros, porque Amaia solía rezagarse para fotografiar cualquier cosa que llamase su atención a los lados del sendero. (…)
Una niña era una niña, pero aquella era la niña rara, la chica de los Salazar que no hablaba con nadie y que no tenía amigos. Además los truenos en un cielo despejado eran de mal agüero. La inequívoca señal de que la señora de las tormentas regresaba a Baztán. (…)
A las ocho de la tarde había oscurecido por completo. Entonces estalló la tormenta.
(…)
Ipar había vivido otras tormentas. No le asustaba el ruido de los truenos, o la luz del rayo, pero le preocupaba lo que se ocultaba en la espesura. El agua caía helada sobre Amaia.
(…)’

La mateixa autora en una entrevista a Llegim del diari Ara diu: “Durant la primera meitat de la novel·la, els agents segueixen la ciència forense i els procediments habituals en la investigació d’un cas l’any 2005. Quan el Katrina arrasa la ciutat, l’escenari es torna apocalíptic. No hi ha telèfons, ni jutges, ni es poden processar les proves. Amaia i Dupree han de perseguir l’assassí com si es trobessin en una novel·la victoriana. És el meu homenatge a Conan Doyle i Poe”

T’hem fet un tastet del llibre, ara et toca descobrir-lo a tu!!
Si et va agradar la trilogia del Baztán: El guardián invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta.