El cuaderno de las flores. Kayte Nunn

‘… ¿Cómo demonios había acabado aquello escondido en el hueco de la pared? (…) ¿Qué podía haber llevado a alguien a esconderla? ¿Cabía la posiblidad de que la abuela Gus la hubiese encajonado allí, que la hubiese ocultado en un sitio donde casi con toda seguridad nunca la encontrarían? Anna tendió la mano hacia el teléfono. Tenía que hablar con su madre.’

Una de les novetats d’aquesta setmana és la novel·la de Kayte Nunn, ‘El cuaderno de las flores’.

L’Anna i l’Elizabeth són dues dones separades en l’espai i en el temps, però amb un tret en comú: la botànica. Les ganes de saber les portarà a l’aventura per cercar una flor que pot donar i treure la vida.

La primera viu a Sidney en el moment actual i després de la mort de la seva àvia hereta la casa dels avis. Allí descobrirà una caixa amb dibuixos sobre flors.

La segona viu a Cornualles durant la segona meitat del s. XIX. El seu pare s’està morint i li parla sobre una planta de Xile que s’anomena la trompeta del diable, la planta més rara del món.

‘Ojalá hubiera tenido un hijo a quien encomendar esta misión. Pero ¿me prometes que la buscarás por mí? Es una empresa audaz y peligrosa, en especial para una joven, y no es algo que te pida a la ligera. En mis cuadernos encontrarás toda la información que he logrado reunir. Nadie debe saberlo. Si los chilenos lo averiguaran, muy probablemente te expulsarían del país, o algo peor. Hacen ver que esa planta no existe, sobre todo de cara a los extranjeros. (…)
Por tanto, no fue de extrañar que en las semanas posteriores a la muerte de su padre apenas pudiera pensar en otra cosa que en la peligrosa misión que él le había confiado.’

Amb un llenguatge delicat i fàcil, l’autora ens endinsa dins el món de les flors i dels jardins d’una manera tranquil·la i ordenada que acaba captivant qui llegeix la història. La narració alterna els capítols dedicats a una i a l’altra, entreteixint les seves complicitats i les seves experiències, encara que les separi un segle.

És d’aquelles novel·les que et permeten imaginar els espais que s’hi descriuen, que et deixes endur pel que els passa als personatges i, que sense adonar-te, somnies…

Kayte Nunn és anglesa, ha viscut durant més de vint anys a Sidney i va estiuejar de petita a Cornualles durant molts anys. Per tant, els llocs dels quals parla al seu llibre són espais ben coneguts. Ara viu als Estats Units d’Amèrica.

La novel·la que et presentem és la seva primera que s’ha traduït al castellà.

La seva propera novel·la, The Forgotten Letters of Esther Durrant, es publicarà a Austràlia durant aquest any i a la Gran Bretanya, l’any que ve.

Bona lectura!