Adéu a Anna Lizaran
El passat divendres va morir strong>Anna Lizaran als 68 anys a l’Hospital Clínic de Barcelona a causa d’un càncer.
Anna Lizaran està considerada la gran dama de l’escena teatral catalana, en què va brillar durant les últimes quatre dècades i en què deixa un buit gairebé irrecuperable.
A més de les seves interpretacions al teatre, tant en papers clàssics com en altres més contemporanis, incloses incursions en la dansa, Lizaran va accedir en alguna ocasió a dirigir muntatges teatrals i també va treballar en cinema i televisió.
Filla d’una modista i d’un mecànic, Anna Lizaran Merlos va néixer a Esparreguera el 1944, va estudiar art dramàtic al Centre d’Estudis Experimentals de Barcelona i es va formar a més a l’Escola d’Interpretació de Jacques Lecoq de París.
El 1972 va fundar el grup de teatre Els Comediants i el 1976 va ser també una de les fundadores del Teatre Lliure, on va desenvolupar gran part de la seva carrera.
En la seva llarga carrera teatral interpretar papers en obres clàssiques com Hamlet, La tempesta i Titus Andrònic, de William Shakespeare, El ball, d’Irene Némirovsky; Les tres germanes, d’Anton Txèkhov, Mahagonny, de Bertolt Brecht, Tot esperant Godot, de Samuel Beckett o Agost, de Tracy Letts, entre moltes altres.
En els seus papers va ser dirigida pels principals directors teatrals de Catalunya, com Fabià Puigsever, Josep Montanyès, Lluís Pasqual, Sergi Belbel o Jordi Mesalles.
Com a directora teatral es va posar al capdavant de l’obra Arsènic i puntes de coixí, de J. Kesselring, i per a una sessió dedicada al poeta Joan Margarit al Teatre Lliure.
En l’àmbit cinematogràfic va interpretar papers en pe l·lícules com La plaça del diamant, de Francesc Betriu, Tacones lejanos, de Pedro Almodóvar, La primera noche de mi vida, de Miguel Albadalejo, La Celestina, de Gerardo Vera, Souvenir, de Rosa Vergès o Actrius, de Ventura Pons.
La seva popularitat a Catalunya es va ampliar a més gràcies a la seva participació en sèries de la televisió autonòmica com Jet Lag, La Mari, L’un per l’altre o Porca Misèria.
Lizaran també era una de les actrius més llorejades, amb una infinitat de premis i reconeixements professionals i personals com el Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura (1984), la Medalla al Treball President Macià (any 2008), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat (2003) o la Creu de Sant Jordi (2000).
També va guanyar el Premi Gaudí a la millor interpretació femenina principal el 2008 per la pel·lícula Forasters i va obtenir el premi Max com a millor actriu protagonista el 2001 per la seva interpretació en Tot esperant Godot, a més de cinc Premis Butaca com a millor actriu catalana de teatre i tres com a millor actriu catalana de cinema.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
