Carmen Amaya

Carmen Amaya,la catalana més universal, va morir fa 50 anys a Begur, Girona. I aquest aniversari, més que el del suposat centenari del seu naixement ja que s’ha confirmat que en realitat no va néixer el 1913, propicia que tablaos, companyies, festivals i institucions es bolquin a rescatar de l’oblit a aquesta transgressora bailaora que també generarà estrenes de documentals, exposicions i fins i tot un llibre.

Considerada per tots la reina del ball flamenc del segle XX, Carmen Amaya es va iniciar al món de l’espectacle des de molt jove. En els seus començaments el seu nom artístic va ser La Capitana. Als sis anys va debutar, de la mà del seu pare (el tocaor El Chino) a la seva ciutat natal, Barcelona, i aquest va ser el començament d’una carrera imparable, que la va catapultar i li va fer aconseguir el reconeixement absolut del seu mestratge i saber dins el difícil món del ball flamenc.

Després de recórrer tots els llocs emblemàtics de la geografia catalana, va debutar a París, al Teatre Palace, al costat de La Faraona i Carlos Montoya. El 1923, amb només 10 anys d’edat, viatja per primera vegada a Madrid, on balla en un local situat als baixos del Palau de la Música. A l’any següent, comença la seva primera gira per diferents ciutats de la geografia espanyola, formant part de la Companyia de Manuel Vallejo, gran cantaor de l’època.

Un altre grandíssim cantaor, José Cepero, la porta al Teatre Español de Barcelona i actua, el 1930, a l’Exposició Internacional. A partir d’aquí comença una carrera imparable, sent requerida pels principals teatres i festivals.

Sent ja molt famosa, roda el 1935 el seu primer film, La hija de Juan Simón, al costat de Angelillo, i forma part de diverses revistes musicals. Després d’aquesta primera incursió en el món del cinema, protagonitza més tard el arxiconegut film Maria de la O, on obté el gran reconeixement del públic.

El 1936, el sorprèn la Guerra Civil a Valladolid i es trasllada a Lisboa. Seguidament, viatja a Buenos Aires, on debuta al costat dels genials guitarristes Ramón Montoya i Sabicas, al Teatro Maravillas, obtenint un clamorós èxit de públic i crítica. A partir de llavors, realitza una extensa gira per països iberoamericans, on combina actuacions i pel·lícules.

El 1941, viatja a Nova York i, després d’una memorable actuació al Carnegie Hall, és convidada pel president Roosevelt a una festa privada a la Casa Blanca, on li regala una jaqueta bolera amb incrustacions de brillants. Apareix a la portada de la revista Life i es converteix en referent cultural dels grans artistes, en tots els àmbits, del Nova York més avantguardista.

Després de triomfar, torna a Europa per presentar-se als Camps Elisis de París, a Londres i en altres ciutats europees. Després d’un breu retorn a terres americanes, torna a Madrid amb l’espectacle Embrujo Español, i és tal l’èxit que torna a obtenir, que torna a iniciar una gira per Europa i Amèrica, sent felicitada personalment per la Reina d’Anglaterra i apareixent una fotografia a la premsa anglesa amb el subtítol de Dues Reines cara a cara.

El 1959 protagonitza la gran pel·lícula Los Tarantos, i inauguren a Barcelona la Font de Carmen Amaya, enmig del clam popular.

Va continuar ballant i recorrent el món fins que mor, el 1963, a causa d’una malaltia renal, causant una enorme consternació en l’àmbit flamenc i artístic mundial.

Després de la seva mort li van ser atorgats nombrosos premis i distincions, entre els quals destaquen la Medalla del Mèrit turístic de Barcelona, el Llaç d’Isabel la Catòlica o el títol de Filla Adoptiva de Begur.