Phillip Roth

Un dels darrers i més premiats novel·listes que va definir el segle XX es retira de la literatura, posa fí a la seva creació literària i comença a rellegir els seus llibres en ordre cronològicament invers del moment en que van ser creats, per conèixer si realment tots aquests anys escrivint han valgut la pena. Així és Phillip Roth.
Nascut a Newark a l’any 1933, en el si d’una família d’origen jueu emigrada d’Ucraïna, Roth va publicar el seu primer llibre, Adéu, Columbus a l’any 1959, poc després d’haver complert els vint-i-sis anys. Des de llavors, i malgrat que en anteriors ocasions va manifestar el seu desig d’abandonar l’escriptura, ha donat títols tan importants com Pastoral americana, a l’any 1997, novel·la amb la qual es va emportar el premi Pulitzer i que precediria a Em vaig casar amb un comunista, de l’any 2000, i La taca humana, en l’any 2001, que van conformar una lloada trilogia sobre la història recent dels Estats Units.

Roth és dels últims grans escriptors nord-americans vius al costat de Thomas Pynchon, Don DeLillo i Richard Ford. I ha tingut la capacitat de conquerir les millors crítiques amb una de les seves darreres obres, ja que la crítica ha lloat per sobre de totes les seves creacions literàries l’obra de Nemesis (2011), on aborda el problema de la culpa, amb una història desenvolupada durant la Segona Guerra Mundial.

L’obra de Roth ha estat guanyadora del premi Man Booker Internacional a l’any 2011, del National Book Award, va ser també destinatari del Premi Principe de Asturias al 2012, com a conseqüència de formar part de la gran novel·la americana, en la tradició de Scott Fitzgerald, Hemingway, Faulkner, Bellow o Malamud. També va obtenir el Ambassador Book Award per Em vaig casar amb un comunista (1986), i en el mateix any li va ser imposada la Medalla Nacional de les Arts. Abans havia guanyat el National Book Critics Circle Award per The Counterlife, a l’any 1986, i el National Book Award pel seu primer llibre, Goodbye, Colombus.