Eric Hobsbawm

Aquesta setmana ens ha deixat l’historiador més llegit al món, marxista declarat va mantenir fins als seus darrers dies el convenciment de que les seves idees de sempre tindrien validesa fins i tot en aquesta etapa de crisi que estem vivint actualment. I ho posa de manifest en dues de les seves darreres obres: Entrevista sobre el segle XXI on fa un repàs a les seves memòries i Com canviar el món, publicada l’any passat.

Eric Hobsbawn va néixer a Alexandria a l’any 1917 però les seves arrels britàniques el van fer emigrar a Viena amb només dos anys d’edat, allà es van trobar de ple amb les dues guerres mundials que van suposar anys molt difícils a l’exili. El jove Eric vivia a Viena quan el seu pare va morir de forma sobtada d’un infart quan només tenia dotze anys, i la seva mare dos anys després a causa de la tuberculosi. Ell i la seva germana es van mudar a Berlín en una època de molta pobresa a Alemanya. Però amb l’ajuda del seu oncle va aconseguir marxar a Londres a l’any 1933 quan l’empresa del seu oncle es va traslladar a Anglaterra.

El vídeo no ofereix la qualitat desitjada però s’ha valorat que l’entrevista té prou valor per conèixer més profundament el pensament de Eric Hobsbawm.

La seva carrera li va portar a especialitzar-se en la història dels segles XIX i XX. La tetralogia L’era de ... està considerada com la seva obra mestra. Una sèrie que va començar a l’any 1962 amb la publicació de L’era de la revolució: Europa 1789-1848 i que va continuar a l’any 1975 amb L’era del capitalisme: 1848-1875, per finalment concloure-la a l’any 1987 amb L’era de l’Imperi: 1875-1914. Posteriorment va afegir a l’any 1994 la reconeguda i prestigiosa Història del segle XX.

Eric Hobsbawm vol ser recordat com un home d’esquerres que va mantenir-se afiliat al partit comunista en les pitjors èpoques possibles, fet que li va suposar estar desplaçat durant bona part dels anys cinquanta de la societat, la cultura, i l’ensenyament superior a l’Anglaterra d’aquella època.

La seva obra Història del siglo XX és considerat una obra de referència en el temps amb el valor afegit de que el seu autor va ser testimoni privilegiat dels fets transcendents del segle XX ja que els va viure en primera persona, i no ha caigut en l’error comú de la contemporalitat de les opinions del present que sovint son utilitzades per avaluar les dades del passat i així trobar la explicació més aproximada a la realitat dels fets.