Las leyes de la frontera
Amb Las Leyes de la frontera, Javier Cercas torna a treure el cap als anys de la transició, però en aquesta ocasió no es fixa en l’alta política sinó en tres delinqüents juvenils i la deriva posterior de les seves vides.
L’estiu del 78, quan Espanya no ha sortit encara del franquisme i no acaba d’entrar a la democràcia, i les frotneres socials i morals semblen més poroses que mai, Ignacio Cañas és un xaval de setze anys. És el que anomenen un xarnego, un fill d’immigrants de classe mitjana que viu amb la seva família a Girona.
Bon estudiant i una mica apocat, la vida de Cañas es capgira quan comença a patir un violentíssim assetjament escolar. Gairebé d’un dia per l’altre els seus millors amics es converteixen en els seus pitjors enemics, i Cañas s’adona que la seva família no és capaç de defensar-lo i que totes les coses que havia après fins llavors no li serveixen per res o estan equivocades.
Una tarda d’estiu, sol i sense amics, Cañas entra en els recreatius del barri; allà veu per primera vegada al Zarco, que va acompanyat per una noia molt maca, Tere, dos delinqüents de la seva edat. Creuen unes paraules davant la màquina de Rocky Balboa, i Cañas, batejat en aquest instant pel Zarco com ulleretes, queda fortament impressionat pel carisma del Zarco i la bellesa de la Tere.
A partir d’aquest moment, Ignacio Cañas, mogut pel desig cap a Tere i per la curiositat, els visita assíduament a La Font, un bar al barri xinès de Girona. S’inicia una relació malaltissa que els uneix al llarg d’aquesta història poblada de mitges veritats i en la qual es creuen l’admiració i la traïció, la misèria i la virtut, la manipulació i la sinceritat, l’amistat i l’amor.
No passarà molt temps fins que Cañas sigui posat a prova i hagi de participar en un robatori a una casa buida en una urbanització de Lloret de Mar. Aquest dia comença una carrera imparable d’atracaments i robatoris que durarà tot l’estiu, i que canviarà la seva vida per sempre.
La nova novel·la de Javier Cercas és la història d’una frontera, la frontera que separa els blocs d’edificis de la classe mitjana i l’escòria dels albergs provisionals més enllà del riu, la frontera que divideix els xarnegos dels catalans, que converteix als amics en violents enemics, és la història de les fronteres poroses dels setze anys, on un amor d’estiu fa que la teva vida canviï per sempre, però sobretot les lleis de la frontera és la història de la frontera entre el bé i el mal, entre la justícia i la injustícia.
Vint anys més tard, l’ulleretes s’ha convertit en l’advocat més notable de la ciutat i rep l’encàrrec de defensar el Zarco, convertit en el delinqüent més famós d’Espanya. Tere, per la seva banda, torna a funcionar com el llaç enigmàtic entre aquests dos homes tan diferents i alhora tan necessitats l’un de l’altre. Aquest triangle és el punt de partida d’una novel·la tan crua com addictiva que pot llegir-se com la cara B del postfranquisme.
Un llibre que aborda la transició a la seva zona marginal i que tira per terra la fantasia de l’ascens social i, de passada, fa miques el somni espanyol. La frontera, no sempre visible, que connecta i separa als nostres personatges funciona com una destinació manifest que el Zarco, Tere i el ulleretes no poden esquivar.
Una furiosa història d’amor i desamor, de impostures i violència, de lleialtats i traïcions, d’enigmes sense resoldre i venjances inesperades.
Podeu llegir aquí el primer capítol de Las leyes de la frontera.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
