L’ordre del Temple
Aquest any és compleixen set segles de la desaparició dels templers catalans, concretament un 22 de març de l’any 1312, quan el papa Climent V va decidir anihilar l’ordre del Temple. Va decidir suspendre aquesta ordre religiosa i militar que s’havia fundat a principis de segle XII a Jerusalem amb la missió de protegir els pelegrins que es dirigien a Terra Santa.
Abans, el 13 d’octubre del 1307 i per ordres del rei Felip IV el Bell, els oficials reials van irrompre als convents templers i van detenir els frares sota l’acusació de pràctiques herètiques i homosexuals. Amb aquesta acció començaria el procés contra l’ordre del Temple, que s’estendria per terres catalanes i per altres indrets de la cristiandat, i que culminaria amb la supressió de la influent institució. Uns mesos més tard, Jaume II va signar l’ordre d’arrest dels templers i aquests es van concentrar a les terres de l’Ebre, concretament a Montsó, Miravet i Xalamera on les condicions en que resistien eren molt dolentes fins que la fortalesa va caure finalment un any i mig després.
En commemoració d’aquesta efemèride s’ha publicat aquesta setmana la novetat literària Els templers guerrers de Deu. Entre Orient i Occident a càrrec de Joan Fuguet i Carme Plaza. Alguns templers van decidir continuar resistint contra els musulmans a Orient amb Pere de Castella, i d’altres van participar en combats contra els cristians, i fins i tot alguns van decidir dedicar-se a la pirateria.
En l’obra de Joan Fuguet i Carme Plaza s’explica qui eren els templers, que van significar en la seva època i detallen el seu tràgic final a través de la documentació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que ens condueix a noves informacions per entendre millor el seu llegat. També cal fer menció a altre obres literàries anteriors sobre aquesta ordre que de tan ben documentada ens permet accedir profundament a la vida dels templers a les terres catalanes.
Entre aquestes es troba La fi dels templers catalans, un llibre que ens acosta a la resistència als castells des del setge, passant per les negociacions, fins arribar a la forçada capitulació. També cal fer menció a Umberto Eco i el seu llibre El pèndol de Foucault, on l’autor arremet contra totes les teories esotèriques establertes, utilitzant la sàtira en el seu llenguatge aconsegueix posar en dubte totes les teories establertes sobre els coneixements ocults dels templers.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
