Klimt, 150 anys d’art

Artista fora de sèrie, en constant rebel·lió contra la burgesia i costums de la seva època, Gustav Klimt va néixer el 14 juliol 1862 a Baumgarten, prop de Viena. Ara fa 150 anys.

Amb els seus dos milions d’habitants, Viena era en aquell moment la cinquena ciutat més gran del món i el centre cultural indiscutible d’Europa Central. En el camp de la literatura, el de les arts plàstiques, el de l’arquitectura i la música va anar sorgint la novetat, obrint-se nous camins amb un ritme i densitat inigualables.

En aquella Viena cohabitaven el fundador de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, els pintors Oskar Kokoschka i Egon Schiele, els arquitectes Otto Wagner i Josef Hoffmann, els compositors Gustav Mahler, Anton von Webern i Fritz Korngold, i els escriptors Arthur Schnitzler, Karl Kraus, Stefan Zweig, Odon von Horvath i Heimito von Doderer.

Tots aquests avenços en el camp de l’art i la ciència d’aquella època de canvis radicals els va emmirallar Gustav Klimt en els seus quadres.

El 1897 Gustav Klimt, al costat 19 companys artistes, van crear el moviment vienès Wiener Sezession, precursor de l’expressionisme alemany, per protestar contra la concepció de l’art ja obsoleta predominant a l’Associació dels artistes de Belles Arts a Àustria. Va ser el seu primer president i en seria membre fins el 1905.

El pavelló d’exposicions de la Wiener Sezession, construït el 1898 prop de la Karlsplatz, llueix el pioner lema: A cada època el seu art, l’art la seva llibertat.

La Viena de l’època ostentava una vida intel·lectual i artística comparable a la de París o Berlín. La pintura de Klimt, amb freqüent utilització del daurat, fruit del seu viatge a Ravenna el 1903, on va conèixer els mosaics bizantins, evoca aquesta Edat d’or de la capital d’Àustria. Una Viena que experimentaria un canvi dràstic en l’estructura social, reflexat en els retrats de dona creats per Klimt, que testimonien l’ascens d’una burgesia amb consciència pròpia.

El retrat de Sonja Knips que va realitzar el 1898 va convertir a Klimt en el retratista de l’alta burgesia vienesa. Encara fascinen els de Fritza Riedler (1906) o el d’Adele Bloch-Bauer (1905), igual que el retrat de la seva companya de molts anys, Emilie Flöge (1902), una personalitat fascinant pertanyent a la bohèmia vienesa que va ser parella del pintor.

El petó va ser pintat el 1908, el punt culminant del seu “període d’or”, i va rebre una entusiasta crítica des del primer moment.

Un quadrat perfecte, el llenç representa una parella amb els seus cossos entrellaçats davant d’un fons daurat que enllaça amb les icones bizantins i russos. S’abracen davant un reduït prat ple de floretes, sent difícil interpretar si estan agenollats o dempeus. Aquest prat finalitza de forma brusca, com si el pintor volgués situar els amants a la vora del precipici.

La parella s’emmarca també amb una aurèola daurada, vestint les dues figures d’aquest color, adornades les seves vestimentes amb rectangles negres i grisos l’home i cercles de colors el de la dona amb un estil influenciat per l’Art Nouveau. La pintura, considerada una obra mestra de l’època moderna és la més popular de Klimt.

Alguns experts pensen que en El petó (1908), Klimt es representa a si mateix al costat d’Emilie Flöge, la fidel amiga i amant que mai es va casar amb el pintor per mantenir la independència de tots dos.

Considerat pel mateix Klimt com “l’última fase de la meva etapa decorativa”, l’Arbre de la Vida (1909), reuneix tots els temes que tenien veritable importància per a l’artista, des de la dona fins a l’amor, tractant-se un cop més de la seva obsessió per la vida i la mort, un dels seus temes preferits. Però sobretot destaca per la decoració.

Gustav Klimt va escriure d’ell mateix: “Estic convençut que no sóc una persona especialment interessant. No hi ha res especial en mi. Sóc pintor, algú que pinta cada dia del matí a la nit. Les paraules, parlades o escrites, no em surten amb facilitat, especialment quan he de dir alguna cosa sobre mi mateix o sobre el meu treball… Si algú vol descobrir alguna cosa en mi pot contemplar atentament les meves pintures i tractar de descobrir a través d’elles el que sóc i el que vull”.

No obstant això, l’home poc interessant seria un dels creadors més originals de les primeres dècades del segle XX. Un home que decorava els seus quadres amb pa d’or i torrents de filosofia, que despullava a totes les venus que volguessin posar-se davant els seus pinzells, que vestia túnica i sandàlies quan estava a casa i que portava una vida bastant senzilla fora d’ella.

Va arribar a ser el pintor més influent d’Àustria i un dels pares de l’art modern en el món.

Amb motiu del 150 aniversari del naixement de Gustav Klimt, deu dels museus de Viena ofereixen el 2012 exposicions especials. Entre altres treballs de l’autor, es podran contemplar pintures, dibuixos i dissenys, també una selecció d’objectes personals de l’artista.