Camí a Londres: Atenes 2004
Era la seu perfecta pel canvi de mil·leni, es a dir per a l’any 2000, tampoc no va poder ser en la data del centenari de la creació dels jocs, a l’any 1996, perquè la ciutat no estava preparada, i el motiu d’aquesta constància permanent en organitzar-los era que els jocs en l’era moderna van néixer en aquest país a l’any 1896.
L’origen dels Jocs Olímpics es troba en el mite de la gesta del soldat grec Filípides, qui en l’any 490 a. C. hauria mort de fatiga després d’haver corregut uns 40 quilometres des de Marató fins a Atenes per anunciar la victòria sobre l’exèrcit persa; però això diu la llegenda perquè la història ens parla de dos-cents quaranta quilometres que separaven la capital grega de la polis d’Esparta.
Finalment a l’any 2004 es van donar tots els condicionants i les circumstàncies favorables perquè els jocs es retrobessin amb la capital grega d’Atenes després de dos intents refusats a l’any 1996 i 2000.
Durant la preparació d’aquests XXVIII Jocs Olímpics va haver-hi molta incertesa, les instal·lacions no estaven acabades en els terminis previstos, i la celebració dels mateixos tenien més dubtes que expectatives positives tot i que finalment es va poder arribar al punt desitjat per la cerimònia inaugural.
Aquesta es va celebrar el 13 d’agost de 2004, a l’Estadi Olímpic d’Atenes, més de 72.000 espectadors van observar un dels espectacles més costosos en la història. Al voltant del món, ha estat l’esdeveniment més vist al llarg del planeta, amb un total de més de quatre mil milions i mig de persones observant a través de la televisió. que per primera vegada es va fer en format d’alta definició.
L’escenografia inaugural, després d’una introducció sobre el caràcter marítim de Grècia, va omplir la pista principal amb aigua simulant una gran piscina. Des d’aquest gran llac van sorgir en flames els cinc anells olímpics donant inici a una enorme posada en escena de centenars d’actors en carros al·legórics relatant la història de Grècia, comptant des de la mitologia antiga fins als temps actuals.
Entre les notícies més destacades d’aquell any es troba la celebració durant aquell estiu del Forum Universal de les Cultures a Barcelona que es va desenvolupar sobre tres eixos temàtics, el desenvolupament sostenible, les condicions per a la pau i la diversitat cultural. Aquests temes van ser tractats mitjançant exposicions, espectacles i congressos internacionals però que finalment van resultar un fracàs econòmic per la ciutat, degut a que anys després no es va saber utilitzar aquell espai adequadament.
Però sense dubte, la noticia destacada i desgraciada d’aquell any amb diferència van ser els atemptats de l’11 de març a Madrid. Es va produir una sèrie d’atacs terroristes en quatre trens de la xarxa de Rodalies duts a terme per terroristes gihadistes, considerat el segon major atemptat comès a Europa fins ara, amb deu explosions gairebé simultànies en quatre trens a l’hora punta del matí on van morir cent noranta una persones i més de mil vuit-centes van resultar ferides. Aquests atemptats van ser comesos tres dies abans de les eleccions generals.
Les mascotes oficials van ser Atena i Febus, anomenats així en honor dels déus Ateneu i Apol ·lo, antics protectors de la ciutat. El símbol de l’esdeveniment va ser la corona de llorer, donat el seu significat en l’antiga Grècia i en els seus primers Jocs Olímpics, per això es va imposar una corona semblant als tres medallistes de cada prova que va se molt ben acollit per tothom.
La primera notícia destacada dels jocs va ser la gran estructura de seguretat que es va montar durant aquelles dues setmanes, amb una inversió de dos-cents milions de dòlars, a petició dels Estats Units davant la por d’un atac terrorista. Un cop començada la competició els protagonistes dels Jocs Olímpics d’estiu d’aquell any va ser encapçalats pel nedador Michael Phelps que va guanyar sis medalles d’or i dues de bronze. Xina també va tenir un paper destacat amb trenta dues medalles a la competició, record absolut del país de cara a la celebració dels propers jocs a Pekin.
Es va fer un sol record del món en atletisme i va caure en la disciplina de perxa, aconseguit per la russa Yelena Isinbayeva amb 4,91 metres. El xinès Liu Xiang, de 21 anys, va igualar la marca del britànic Colin Jackson a 110 metres tanques amb un temps de 12 segons i 91 dècimes. Va ser una competició tacada pels controls antidopatge que van fer fins a vint-i-cinc víctimes que van ser exclosos dels Jocs per controls positius o per cometre infraccions al reglament, retirant a set d’ells les medalles aconseguides amb quatre campions olímpics.
Entre els moments més dramàtics de les dues setmanes de competició es troba el rus Denis Nizhegorodov, medallista de plata en els 50 quilometres de marxa, que va fer els darrers metres de la cursa caminant de costat a costat, i amb la mirada perduda per el cansament que no li va permetre veure la línia d’arribada i va seguir caminant sense rumb fins a desmaiar-se. El lluitador de taekwondo centre africà Bertrand Gbongou Liango va caure sense coneixement després que l’austríac Tunkay Caliskan li va connectar un cop de peu en plena cara que li va provocar una hospitalització d’urgència. També cal fer menció a una anècdota curiosa, un taxista grec va posar-se una medalla olímpica que l’holandès Diederik Simon es va deixar en el seu cotxe i per unes hores també va ser considerat campió olímpic.
Com a pitjor actuació d’un esportista olímpic a Atenes s’ha de fer menció al nord-americà Matthew Emmons, que després d’encapçalar durant nou rondes la competició de tir, en la darrera ho va fer contra el blanc d’un altre competidor per sumar zero punts i acabar sense medalla.
Entre les anècdotes més destacades que ens va deixar els Jocs d’Atenes es troba un capellà irlandès, Cornelius Horan, que durant la celebració de la marató pels carrers de la capital grega, va irrompre al quilòmetre trenta cinc per bloquejar per la cintura el brasiler Vanderlei Lima, que en aquell moment encapçalava la prova. Lima va acabar sent tercer. Com a compensació, se li va atorgar la medalla Pierre de Coubertain de fair play.
La guanyadora en ciclisme de la medalla de plata, l’alemanya Judith Arndt, va sorprendre tothom en ensenyar el dit cor en públic en arribar. Es va pensar que el gest anava dirigit a la guanyadora, l’australiana Sara Carrigan, per haver anat xuclant roda en l’escapada que va portar a ambdues a la meta i després guanyar l’or en l’esprint. Però ella va dir que no, que anava dirigit a la federació alemanya, per no haver seleccionat com a companya d’equip seva a la seva parella sentimental, Petra Rossner.
Cal destacar també la polèmica del Comitè Olímpic Internacional que va fer referència a una imposició que impedia la manca de llibertat d’expressió entre els veritables protagonistes, atletes i preparadors. Es va prohibir publicar a Internet opinions, fotografies o vídeos sobre els jocs, fins i tot més enllà de la competició, de manera que tampoc es podien actualitzar els seus llocs personals amb anècdotes i experiències viscudes a Atenes o a la Vila Olímpica. econòmic.
També en ciclisme, el guanyador de la prova, l’italià Ercole Baldini, va acabar una mica molest perquè durant el lliurament de medalles no es va fer sonar el seu himne. Ja anava a abandonar el podi, quan un espectador començà a cantar espontàniament, i aviat se li van unir tots els italians presents per acompanyar al guanyador.
Però va arribar el diumenge, 29 d’agost i després de catorze dies de competició era el moment d’acomiadar-se. La cerimònia de clausura a l’estadi olímpic d’Atenes es va iniciar amb la participació de músics grecs, entre ells Marinella, Haris Alexiou, Eleftheria Arvanitaki, Dimitra Galani, Giorgos Ntaláras i Sakis Rouvas, mentre al mateix temps milers d’actors realitzaven actuacions amb bastant humor en el terreny de l’estadi, tot just abans de la desfilada d’atletes tradicional amb les seves respectives banderes, abans de donar la benvinguda als propers Jocs de Pekin.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
