Camí a Londres: Sidney 2000

Parem-nos a pensar què és el que recordem dels Jocs Olímpics de Sidney. Amb quins moments ens vam quedar, on estàvem durant els jocs, que feiem, amb qui estàvem acompanyats…; són algunes preguntes que ens podem fer per començar a recordar què va succeir durant aquells quinze dies de competició.

Durant aquelles dates, del 15 de setembre a l’1 d’octubre, al món el protagonista era la competició olímpica però també estaven molt presents altres notícies durant aquell any. La principal va ser l’arribada de l’euro, la moneda única, a Europa; començava un camí conjunt de bona part dels països europeus que seria molt productiu en els seus primers anys tot i que Gran Bretanya va decidir quedar al marge i continuar amb la seva tradicional lliure esterlina.

Un altre notícia que va ser molt significativa aquell any per la seva repercussió va ser el començament de la comercialització d’una píndula que es comentava aleshores que feia miracles i suposava una revolució en les relacions sexuals, tot que de moment amb alguns riscos per la salut que encara estaven per valorar, el nom que se li va posar va ser viagra.

El característic logotip dels Jocs de Sydney 2000 es va donar a conèixer al món el 14 de setembre de 1996, quan faltaven quatre anys per a la Cerimònia d’Obertura i es va composar a partir de la figura d’un atleta, formada per figures i colors distintivament australianes que representen l’essència de les aspiracions de Sydney en els Jocs. Els bumerangs i les al·legories de sol i roques, al costat dels colors del port, les platges i el vermell de l’interior, invoquen el caràcter únic del paisatge australià i els seus habitants originals. L’estela blanca converteix el contorn de la Sydney Opera House en una línia de fum que recorda a la torxa olímpica.

La cerimònia inaugural dels Jocs va ser dirigida per David Fordham i Christine Bath, dos periodistes de renom al país. La temàtica escollida per aquesta obertura es va basar en característiques culturals de la terra com ara la seva fauna i flora entre altres elements, i cal fer menció al moment en que la atleta Cathy Freeman es va convertir en la primera nativa a encendre la Flama Olímpica i la segona dona de la història. A més, la forma que van triar els australians per encendre el peveter va ser un dels més memorables dels Jocs Olímpics. Es va produir sobre d’un llit d’aigua, en sintonia amb la temàtica triada.

Un cop estava tot a punt, van començar els Jocs. A Sydney es van trencar 43 rècords mundials. L’esport que més va enlluernar va ser la disciplina de natació. Entre l’australià Ian Thorpe, l’holandès Pieter van den Hoogenband i el seu compatriota Inge de Bruijn, van destruir els rellotges i van escriure una nova història en els temps de la disciplina aquàtica amb vuit rècords del món, cal recordar que en aquests jocs es va permetre la utilització d’uns nous banyadors revolucionaris. Un altre esport com és l’aixecament de peses, va aconseguir noves marques universals, en contrapartida a l’esport rei en tots els esdeveniments olímpics d’estiu com és l’atletisme, que no va aconseguir cap nova marca mundial. En aquest esport va destacar l’atleta Marion Jones amb tres medalles d’or en les disciplines de 100, 200 metres i el relleu per equips, anys més tard confessaria que es va dopar durant la seva carrera esportiva i va ser sancionada a perpetuïtat perdent totes les seves medalles.

Altres ciutats que van tenir el seu espai van ser Canberra amb el seu Bruce Stadium i Adelaida amb el Hindmarsh Stadium, que van acollir la competició de futbol, on només podien participar jugadors menors de 23 anys, actualment poden fer-ho tres jugadors que superen aquesta edat. També van veure la competició d’aquest esport les ciutats de Melbourne i Brisbane en els seus camps de cricket.

En tot esdeveniment olímpic no podien faltar les mascotes. A Sydney 2000 va ser representada per primer cop per tres mascotes que van ser un ornitorinc anomenat Syd, per la ciutat, i un ocell kookaburra anomenat Olly, en aquest cas pels Jocs i l’Esperit Olímpic; i un echidna anomenat Millie en representació a al moment en que es van celebrar els jocs: en un Nou Mil·leni.

També cal fer referència a les anècdotes o moments més destacats que van succeir durant aquelles dues setmanes de competició. Per eixemple, per primera vegada, els atletes de Corea del Sud i Corea del Nord van desfilar junts, amb la mateixa vestimenta, en la cerimònia d’obertura, darrere d’una pancarta única representant la seva península i les seves dues banderes.

L’atleta invident nord-americana Marla Runyan es va classificar vuitena en 1.500 metres en la seva primera competició en els Jocs Olímpics després d’haver-ho fet en els Paralímpics. Anteriorment havia guanyat sis títols paralímpics entre 1992 i 1996 i, després, es convertiria en la primera atleta invident qualificada per a uns Jocs.

També va haver-hi una fugida molt sonada, la de Marie-José Perec abans de la cursa, l’atleta francesa, doble campiona olímpica de 400 metres, va abandonar bruscament Sydney, afirmant que se sentia amenaçada pels mitjans de comunicació.

El britànic Jason Queally, guanyador del quilòmetre de ciclisme en pista, no es va iniciar en la pràctica d’aquest esport fins als vint-i-cinc anys. Anteriorment, s’havia dedicat al waterpolo i el triatló en la seva època a la universitat, fins i tot uns anys abans va estar a punt de morir per l’impacte d’una estella de fusta al pit.

Eric Moussambani va arribar a Austràlia per representar el seu país, Guinea Equatorial en els 100 metres lliures de natació gràcies amb una invitació del COI que volia impulsar els països en desenvolupament. Va trigar en completar la prova més d’un minut que el guanyador, i ho va fer molt lentament degut a la seva curta prepració per una prova d’aquest nivell.

I per finalitzar, com a estratègia per donar-se a conèixer millor durant el seu període de preparació, les jugadores de la selecció australiana de futbol, anomenada Las Matildas, havien posat despullades en un calendari de novembre de 1999 amb un notable èxit, que els va ajudar a tenir una gran repercussió amb un esport minoritari en el seu país durant els Jocs.

En la cerimònia de cloenda es va fer un espectacular desplegament pirotècnic, el més gran de tota la història, que va vestir de llum i color catorze quilòmetres entre l’estadi Olímpic i la badia de Sydney i va posar el colofó als Jocs.