Cent anys de Tisner
Avel·lí Artís-Gener (1912-2000) va començar a l’any 1928, amb només setze anys, la seva llarga carrera en el món de les lletres amb la publicació del conte Martínez editor al setmanari Mirador per dedicar-se més endavant principalment a escriure articles a La Publicitat i L’Opinió. A partir de la dècada dels anys seixanta, i després d’un llarg exili causat per la dictadura franquista a Mèxic, va destacar per escriure novel·les com Paraules d’Opòton el vell o L’enquesta del canal 4. També guanya el premi Prudenci Bertrana el 1969 amb Prohibida l’evasió. Altres destacades novel·les seves són Les dues funcions de circ, Els gossos d’Acteó, El boà taronja, L’arriscada expedició dels pitecantrops del Montgrony o L’invent més gran del segle vint.
Va ser amb la publicació dels quatre volums de les seves memòries amb el títol de Viure i veure que Tisner va aconseguir recuperar i superar la popularitat que l’autor barceloní havia tingut abans de la Guerra Civil espanyola. Aquestes memòries poden ajudar a copsar la força de la narrativa de Tísner. S’hi detecta una alenada potent de frescor, d’actualitat, d’ironia i de vitalitat. Els seus darrers treballs recopilen també anècdotes de la seva vida a través de diferents personalitats amb els llibres Ciris trencats i Més ciris trencats.
Però la figura de Tisner en els seus darrers anys serà recordada sobretot pels seus mots encreuats que ens proposava a les pàgines de La Vanguardia i del que va agafar el relleu un altre apassionat de les lletres i el llenguatge com és en Màrius Serra. Tisner va ser un pioner d’aquest gènere amb encreuats a La Publicitat ja per l’any 1932 i fins que va esclatar la guerra. Els recuperaria després del seu retorn de l’exili a l’any 1967, primer des de Tele/Estel i més tard des de La Vanguardia.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
