Literatura fantàstica versus crisi

Darrerament, la literatura està experimentant un curiós fenomen: títols que fins fa poc temps quedaven relegats a un sector minoritari de lectors, estan arrabassant el primer lloc tant a best-sellers com a títols de no-ficció. Alguns són joves que no llegeixen mai, altres sobrepassen la cinquantena i no han llegit en la seva vida una obra de fantasia.

Es tracta de dues sagues: Canción de hielo y fuego de George RR Martin, més coneguda pel nom del seu primer títol, Juego de tronos, i la distopia Los juegos del hambre de Suzanne Collins, d’un to més juvenil en clau de ciència ficció.

El que ha passat amb aquestes epopeies té els seus precedents en Harry Potter i les obres de Tolkien, que van gaudir de bona salut en vendes.

La saga monumental Canción de hielo y fuego, una fita dins la literatura fantàstica internacional, s’ha convertit en un referent de la fantasia èpica moderna. I la fantasia sempre s’ha venut bé en èpoques de crisi. És un mecanisme d’escapisme.

La ciència ficció va triomfar mentre hi havia una visió optimista del futur. A mida que el futur ha deixat de ser un lloc agradable on refugiar-se, ha començat a guanyar auge la literatura fantàstica, una manera de desconnectar-se de la realitat. I George RR Martin, d’això en sap molt. Fa que l’impossible sembli senzill. Brutal i poètica, commovedora i cruel, la màgia de Martin, com la del món de Ponent, necessita amb prou feines una pinzellada per captivar al lector, fer-lo riure i plorar, i aconseguir que la sorpresa cedeixi pas a la més profunda admiració per la sèrie.

Però Martin no és una moda, qualsevol lector que arribi a la pàgina 100 de Juego de tronos, queda captivat.

Per la seva banda, Los juegos del hambre és un canvi refrescant: una història pensada per a adolescents o joves adults que és no només genuïnament interessant i enganxadora, sinó que té un missatge fort i clar sobre la nostra societat.

Explica la llegenda que Suzanne Collins estava tranquil·la a casa fent zàping quan alguna cosa va cridar la seva atenció. Un canal era l’escenari d’un reality show, mentre que a un clic de distància habitaven, o més aviat morien, civils i soldats a la invasió de l’Iraq. La proximitat d’aquestes dues escenes tan dissemblants li va inspirar Los juegos del hambre.

La trama convida a reflexionar sobre el sistema econòmic en què vivim, com afecta les nostres vides, i principalment, ens incita a observar des de lluny a la nostra pròpia cultura. Precisament l’actual situació social ha exercit també de catalitzador del seu èxit. El llibre convida a mantenir l’esperit crític, a pensar què pots fer per canviar les coses, i la gent hi empatitza.

El fenomen és al·lucinant. Els lectors no només recomanen els llibres, sinó que tracten de convèncer els amics, aprofitant les avantatges de les xarxes socials. Només cal navegar una estona per Internet per adonar–se de la quantitat de llocs que tenen a la seva disposició els amants d’aquest gènere.

Actualment hi ha altres sagues fantàstiques de considerable èxit, però aquestes dues, amb adaptacions a la televisió i al cinema, compten amb la tècnica de màrqueting més efectiva que existeix: el boca a boca.

Canción de hielo y fuego a la Biblioteca