Hôzuki, la llibreria de Mitsuko

De novel·les sobre llibreries i llibreteres n’hi ha moltes. Darrerament sembla que estigui convertint-se amb una moda i sense anar més lluny aquest any que acabem de deixar enrere ens ha regalat títols com “Una librería en Berlín”, de Françoise Frenkel, “La librería de Michelle”, de Verónica Fernández, i “La librería” de Penelope Fitzerald, recentment adapatada al cinema per la Isabel Coixet, tot i que aquesta història va veure la llum al 1978, quan l’autora tenia 62 anys.

Avui, però, no ens podem estar de recomanar-vos una novel·la collita 2017, que no és cap d’aquestes i que a nosaltres no només ens ha captivat sinó que també ha deixat pòsit, ens referim a:

“Hôzuki, la librería de Mitzuko”, d’Aki Shimazaki

Shimazaki és una autora japonesa que resideix al Canadà i que escriu en francès però que traspua la cultura i tradició japonesa a cada pàgina dels seus llibres. Ens arriba gràcies a l’excel·lent traducció al castellà d’Íñigo Jáuregui i de l’editorial Nòrdica, que a més ha escollit per a la portada una bonica imatge que ens convida, inevitablement, a capbussar-nos dins del llibre , que comença així:

“Coloco en el escaparate unos libros de ocasión que acabo de comprar. Son más o menos las cuatro de la tarde y empiezan a caer copos de nieve.
Târo permanece fuera pese al frío. Sentado a la mesa bajo el tejadillo, juega con sus animales de plástico. Absorto en su juego, no repara en la nieve. Balancea lentamente la cabeza, como si reflexionara. Mi mirada se detiene en el color de su pelo: castaño. Distraída, rememoro la escena en que yo corría estrechando un bebé entre mis brazos. De pronto, Târo levanta la cabeza y se lanza corriendo a la acera. Extiende sus manitas para atrapar los copos, con la boca abierta hacia el cielo. Sonrío…”

L’hôzuki és una planta que fa un fruit d’un color taronja intens i forma rodona molt utilitzada en els arranjaments florals ikebana. En el llenguatge de les flors simbolitza la mentida. Els kanji [hôzuki] hi ha gent que per error els pronuncia com [Kito], que és el nom real de la llibreria de Mitzuko, una llibreria de segona mà especialitzada en obres de filosofia on viu amb la seva mare, amb en Târo, el seu fill sordmut i un gat, el Sócrates. Els divendres per la nit, però, la llibretera es transforma amb una cambrera d’un prostíbul d’alta gamma i és allí on entra en contacte amb homes que l’estimulen intel·lectualment. Un dia entra per la porta de la llibreria una clienta nova, una dona molt elegant amb la seva filla, la Hanako, i és a partir d’aquell dia que l’aparent harmonia i equilibri de la vida de la Mitsuko comença a trontollar… i mentre ella trontolla per dintre es va desgranant a poc a poc la història de la seva vida i també la de la clienta. Dos històries dures però narrades d’una forma poètica, acompanyades de flocs de neu i unides pel destí.
L’autora juga amb l’ambigüitat del llenguatge i la novel·la està carregada de simbolisme. Més que respostes hi trobareu preguntes; Shimazaki indaga en el paper de la religió i la filosofia en la vida, però, no alliçona ni té la pretensió de revelar grans veritats, més aviat llença preguntes enlaire per si algú les vol agafar.