L’espera
El proper 19 de maig a les 22 hores al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú presenta L’espera, una obra basada en un text contemporani del veronès Remo Binosi dirigida per Juan Carlos Martel Bayod, una història sobre l’amistat, l’amor i la traïció de tres dones, interpretades per Marta Marco, Isabel Rocatti i Clara Segura, que viuen tancades en l’habitació d’un palauet situat a la Venècia del segle XVIII.
L’espera arrenca com una història d’època lleugera, agradable, lleugera, fins i tot amb cert to de comèdia pel retrat gairebé caricaturesc de les dues antagòniques protagonistes.
Una jove comtessa promesa en matrimoni de conveniència es queda embarassada, una situació que trastoca els plans que per la noia havia ideat la seva família. D’aquesta manera, i per ocultar el problema, decideixen tancar-la amb la seva mestressa de cria, que haurà d’ajudar-la en el part.
La jove espera amb amargor i terror els canvis que un embaràs incòmode amb la moral de l’època però fruit de la passió més autèntica produeixen en el seu cos. L’arribada d’una serventa també embarassada marcarà un abans i un després en la vida d’aquestes dones.
En els set mesos que estaran juntes, les dues joves viuran un carrusel d’emocions. De la confrontació inicial, fruit de caràcters i realitats oposades, aviat naixerà un amor autèntic però impossible perquè ningú estima de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat, que el text i les dues actrius aconsegueixen que ens creguem. A poc a poc, la història atrapa i emociona fins a un desenllaç inesperat i tràgic.
L’espera és una història de dones que es debaten entre el rebuig i l’afecte, entre l’engany i la solidaritat, fins a l’explosió de la tragèdia. L’època en què s’ambienta, mitjans del 1700, serveix de pretext a l’autor per explicar, amb moralisme i costums del passat, la condició de soledat, d’abandonament, del predomini del més fort sobre el més dèbil i la impossibilitat de decidir sobre la pròpia vida.
Coproduïda per Teatre Lliure, Bitó Produccions i CAER, Centre d’Arts Escèniques de Reus, la peça, malgrat l’estètica d’època, tracta sobre qüestions molt contemporànies. Lluís Pasqual afirma que es tracta “d’una obra contemporània que passa al segle XVIII”.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
