Benedict Wells. Del final de la soledat

. Barcelona .Dinar de premsa amb l'escriptorl Benedict Wells al Restaurant Malpaso (Girona, 59)del-final-de-la-soledat-2

De l’alemany Benedict Wells i publicada per l’editorial Les Hores ens arriba a la biblioteca com a novetat una novel·la captivadora: Del final de la soledat.

És una història  sobre la vida de tres germans marcats per un fet tràgic: la mort sobtada en un accident de trànsit dels seus pares quan ells eren petits. Aquest fet els obliga a viure un internat i allí, en Jules, la Liz i en Marty es on deixen enrere la seva infantesa idíl·lica i es distancien emprenent cadascun el seu camí fins que la vida els torna a retrobar, ja enfilant l’edat adulta.

Tots tres són germans molt diferents: en Jules és el més petit i el més tímid, i amb ell a l’hospital recuperant-se d’un accident de moto arrenca la novel·la. A poc a poc, amb en Jules com a narrador anem descobrint la relació que s’ha teixit entre aquests tres germans i els camins que segueixen a mesura que es fan grans. En Marty és el germà mitjà i el més pragmàtic de tots, la Liz és la germana gran, esbojarrada i apassionada i en Jules a banda de tímid és un idealista que viu tancat en el seu món, atrapat en els seus somnis i en el passat.

Berdillac -un poblet proper a Montpeller- i la casa on estiujaven de petits serà un lloc especial per a en Jules. Les estades en aquella casa li evocaran records familiars i a través d’una nostàlgia embriagadora descobrirem com eren aquelles vacances en família quan vivien els pares:

“Era un misteri que el nostre pare volgués
anar-hi cada estiu. «Era com si hagués de tornar any rere any al
lloc de les seves més grans humiliacions», havia dit en Marty
una vegada, temps després.
Però també hi havia: l’aroma de cafè al matí; els raigs de sol
al terra enrajolat de la sala; els sorollets agradables de la cuina,
quan els meus germans anaven a buscar els coberts per a l’es-
morzar; el pare abstret amb el seu diari; la mare fent plans per
passar el dia. I després les excursions a les coves, les passejades
amb bicicleta o una partida de petanca al parc.
Finalment, a les acaballes d’agost, la festa anual de la verema
de Berdillac. Al vespre tocava la banda, les cases estaven guar-
nides amb fanalets i garlandes, i l’olor de carn a la brasa omplia
els carrers. Els meus germans i jo ens assèiem a l’escalinata de
l’ajuntament i miràvem com els adults ballaven a la plaça del po-
ble. Jo tenia a la mà la càmera que el pare m’havia confiat. Una
Mamiya cara que pesava molt”

Durant l’època a l’internat, en Jules,  coneix a una noia, l’Alva, la única amb la que és capaç d’obrir-se i amb la que farà una veritable amistat que més tard es veurà truncada. És llavors quan en Jules s’adona de la importància que per a la seva vida ha tingut i continua tenint l’Alva. Per aquelles coses del destí, però, més tard es retroben i a poc a poc reneix tot allò que ha estat latent durant molts anys. Sembla doncs, que potser per fi arribaria l’hora de recuperar el temps perdut.
Amb aquesta novel·la commovedora l’autor ens parla de la pèrdua, de la mort, de la soledat, del dubte existencial, del canvi i d’allò que és immutable en nosaltres mateixos i amb qualsevol circumstància. Wells, indaga en el sentit de la vida, la qual té molt clar que  “no és una eqüació que suma zero” i ho fa amb una prosa exquisida, gens edulcorada i plena de referències musicals i literàries. Amb aquesta novel·la, que ja ha estat traduïda a 25 idiomes, Benedict Wells va guanyar l’European Union Prize for Literature 2016.

Del final de la soledat” és també una història d’amistat i d’amor que no us podeu perdre! La trobareu a la biblioteca com a novetat aquesta setmana.

Bona lectura!


Biblioteca Joan Oliva i Milà

Llibres

Pilar Galve Piñana