Tipus de narradors-Temari.

En aquesta entrada parlarem dels principals tipus de narradors que s’utilitzen actualment. Els dividirem en dos grups, segons si parlen en primera persona o en tercera:

-1a persona
a) Protagonista
b) Testimoni

-3a persona
c) Omniscient
d) Quasi omniscient
e) Objectiu

Primer de tot, ha de quedar clar que el narrador és qui narra la història i no té res a veure amb la persona que té agafat el bolígraf i escriu una paraula rere l’altra. Aquest darrer és l’escriptor. Per tant, una escriptora pot explicar perfectament un fet en primera persona utilitzant un narrador masculí. Ja sabeu que qui escriu, mana.
Us explicaré una miqueta les principals característiques de cada tipus de narrador:

a) Protagonista: És el narrador que fa partícip al lector d’allò que viu personalment.

Per exemple: “Quan vaig arribar a l’hort i els vaig veure, em vaig sentir molt feliç.”

b) Testimoni: És aquell que forma part dels fets sense ser el protagonista principal.

Per exemple: “Nosaltres ja hi érem quan ell va arribar i varem riure força
amb la cara que va posar en veure’ns esperar-lo.”

c) Omniscient: És qui ho sap absolutament tot, allò que ha passat, allò que senten els personatges i, fins i tot, si cal, el que ha de venir.

Per exemple: “El grup es va reunir a l’hort per última vegada aquell estiu. Es miraven
els uns als altres i somreien, gravant en el record la imatge del moment
sense pensar-hi.”

d) Quasi omniscient: És aquell que pot explicar el que ha passat i el que succeeix, però no pot entrar dins de l’ànima dels personatges ni imaginar un futur. És la versió en tercera persona del narrador testimoni.

Per exemple: “El grup es va reunir per última vegada aquell estiu. Es miraven els uns
als altres i somreien. Se’ls veia feliços com nens.”

e) Objectiu: És el típic dels diccionaris, el que teòricament s’usa al periodisme informatiu, el dels assajos i, de vegades, dels llibres de misteri, on el narrador no diu mai res que no toqui. És aquell que, bàsicament, no hi és.

Per exemple: “A les cinc va arribar l’últim integrant de la família.
Van estar-s’hi a l’hort prop de tres hores. A dos quarts
de nou, quan ja no quedava ningú, va començar l’incendi.”