Diari d’hivern
Aquest és el títol del darrer llibre de Paul Auster que ha obtingut una gran acollida i a on l’escriptor, que va complir recentment 65 anys, fa un lúcid repàs a algunes de les experiències personals que van marcar la seva vida i reflexiona sobre el pas del temps i la mort. Paul Auster, que segons Harold Bloom podria passar per un novel·lista francès que escriu en anglès però a on la cultura nord-americana és decisiva, ens ofereix uns retalls més de la seva biografia ara que segons ell mateix… ha entrat en l’hivern de la seva vida.
En aquest nou llibre, Auster torna la mirada sobre si mateix i part de l’arribada dels primers senyals de la vellesa per rememorar episodis de la seva vida. I així, se succeeixen les històries: un accident infantil mentre jugava al beisbol, el descobriment del sexe, les masturbacions adolescents i la primera experiència sexual amb una prostituta, la remuneració dels seus pares, un accident de cotxe en què la seva dona resulta ferida , una presentació a Arles acompanyat pel seu admirat Jean-Louis Trintignant, l’estada a París, una llarga llista comentada de les vint-i-una habitacions on ha viscut al llarg de la seva vida fins arribar a la seva actual residència a Park Slope, els seus atacs de pànic, els viatges, les passejades, la presència de la neu o qualsevol altre esdeveniment destacat durant aquest pas del temps.
Paul Auster es revelaria internacionalment com a escriptor en publicar La Trilogia de Nova York. Aquest títol engloba una tríade de novel·les d’intriga conformades per La ciutat de vidre (1985), Fantasma (1986) i L’habitació tancada (1986). Posteriorment publicaria llibres com El país de les últimes coses (1987), El palau de la lluna (1989), Pista d’enlairament (1990), La música de l’atzar (1990), El conte de Nadal de Auggie Wren (1991), Leviatan (1992), El quadern vermell (1993), Mr Vertigo (1994), Smoke (1995), Ferides d’amor (1999). Sophie Calle: Doble Joc (1999), Tombuctú (1999), El llibre de les il·lusions (2002),o La nit de l’oracle (2003).
També ha escrit poemaris com Ciments (1990), un llibre de relats titulat Creia que el meu pare era Déu (2002), que recopilava històries enviades per oients a un programa de ràdio, i guions cinematogràfics per a Smoke, pel·lícula dirigida per Wayne Wang basada en la seva pròpia obra, Blue in the face (1995).
Paul Auster destaca com un plausible narrador d’històries laberíntiques i somiadores la base de la identitat personal, situades en ambients quotidians i desenvolupades en situacions amb incrustació d’aspectes màgics en una realitat amb tirada per la intriga i el misteri, l’atzar, la circumstància i la destinació.
Altres llibres d’Auster són Brooklyn Follies (2005), centrada en Nathan Glass, un home que torna al seu Brooklyn natal per escriure un llibre després de superar el càncer i divorciar de la seva dona, Viatges per l’scriptorium (2006) , llibre amb el protagonisme d’un home amnèsic que desperta en un lloc estrany i comença a rebre visites de personatges lligats al seu passat, i Un home a les fosques (2008).
Finalment els dos darrers abans de Diari d’hivern són Invisible (2009) a on narrava la relació entre un estudiant universitari nord-americà i un professor francès de Ciències Polítiques. I Sunset Park (2010) on un jove anomenat Milers Heller torna a Nova York des de Florida vuit anys després d’haver abandonat els seus estudis, amics i familiars.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
