Charles Dickens a la Biblioteca, amb Eva Bolaño

Els amants de la literatura estan d’enhorabona i, molt especialment, els amants de Charles Dickens. En aquest any 2012, se celebra el 200 aniversari del seu naixement, que s’ha convertit en l’esdeveniment literari de la temporada.

Charles Dickens va néixer a Landport, Portsmouth, el 7 de febrer de 1812. El seu pare treballava en una dependència naval i ell era el menor de vuit germans. En 1817 la família va començar un llarg periple, fins que el 1822 van arribar a Londres, la boirosa ciutat on John, el seu pare, va acabar a la presó de Marshalsea. Charles es mantenia amb el que guanyava a la fàbrica ia més ajudava a la seva família, que vivia a la presó al costat del pare.

Considerat el segon autor anglès més important després de Shakespeare, Dickens va arribar a la fama des de molt jove, i no només per les seves històries escrites que s’esgotaven molt ràpid en els llocs de venda, sinó que en les seves conferències, “el públic assaltava les sales, masses inconcebibles de gent s’apinyaven per veure’l, per sentir-li; raïms d’entusiastes es penjaven de les columnes, s’amuntegaven sota de la tribuna de l’orador”, explica Stephan Zweig.

L’èxit de la seva primera obra Els papers del Club Pickwick, que es venia per lliuraments en publicacions seriades, li va permetre dedicar-se a la literatura des de 1836. La publicació per lliuraments en mitjans gràfics d’Oliver Twist (1837-1839), amb aquesta enorme descripció de la pobresa i els suburbis de Londres, el relat d’un nen orfe amb la brutalitat com a únic horitzó, van ser claus. Després van arribar Nicholas Nickelby (1838-1839) i El magatzem d’antiguitats (1840), on la protagonista és una nena envoltada de gent sinistra. La seva fama arribaria al zenit el 1843 amb Conte de Nadal.

Amb la publicació de David Copperfield (1849-1850), una novel·la plena dels traços de la seva vida i una aguda crítica als mons foscos de la realitat, es va convertir en l’autor més popular de la seva època, en vendre en poc temps cent mil exemplars. Després vindrien Temps Difícils (1854) i Història de dues ciutats (1859).

Els seus viatges als Estats Units, a més de a Itàlia i França, van fer que la seva fama traspassés fronteres i el van convertir en un home molt ric. L’escriptor Stephen King recorda una anècdota inquietant: “Les novel·les en episodis de Dickens eren enormement populars; tal és així que una d’elles va produir una tragèdia a Baltimore. Una multitud d’aficionats es va reunir al moll, esperant l’arribada del vaixell anglès que havia de portar a bord l’última entrega de Grans Esperances (1860-61). Diversos lectors van caure a l’aigua i van morir ofegats”.

Va ser molt popular entre públics molt amplis i convocava a multituds quan realitzava les gires de lectura dels seus llibres. En l’època en què naixia la fotografia, ja era molt reconegut popularment, i quan realitzava les seves gires per Amèrica era seguit per multituds al carrer i es concentraven masses enfront dels hotels en què s’allotjava. En aquest sentit, podem dir que va ser la primera celebritat global.

Era tal l’afecte que sentien els seus compatriotes per ell, que “el 1870, quan Dickens va morir, a totes les llars angleses, americanes, canadenques, australianes, es va anunciar aquesta mort als nens com si es tractés d’un duel de família. S’explica que un dels petits va dir: “Mr Dickens ha mort? És que el Pare Noel també morirà?”, va explicar André Maurois.

El somni de Dickens, signat pel seu contemporani Robert Williams Buss, ens mostra a l’escriptor, al seu estudi, dormit i envoltat de les seves creacions. Oliver Twist, Ebenezer Scrooge, David Copperfield, Jacob Marley, Bill Sikes, Fagin, Pip, Miss Havisham amb el seu vestit de núvia, el senyor Pickwick, la petita Nell, Florence Dombey, Uriah Heep, Joe Gargery, Sydney Carton, Mister Gradgrind formen part d’un gegantí llegat que viu molt més enllà de la literatura. La seva herència inclou trames, històries i imatges, principis com: “Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps, l’edat de la saviesa i de la tonteria, l’època de fe i l’època de la incredulitat, l’estació de la llum i de les tenebres, era la primavera de l’esperança i l’hivern de la desesperació”.

Segons els seus biògrafs, tot aquest món fictici té dos ancoratges reals: la seva pròpia vida i Londres, la ciutat on va viure i en la que va situar la immensa majoria de la seva obra. Es pot dir que el seu geni va dependre de l’entorn londinenc, va ser un gran visionari que va veure als carrers de Londres un univers sencer, d’alegria, de patiment.

Londres, una ciutat que està de festa: exhibicions, conferències i la reedició d’algunes obres, són part de la festa per commemorar el bicentenari del seu estimat Charles Dickens. El Museu Charles Dickens i la Film London han coordinat un ambiciós programa d’activitats que abasten tot l’any: www.dickens2012.org.

El Museu Charles Dickens ocupa una casa victoriana del barri de Bloomsbury, a prop del Museu Britànic, en la qual Dickens va viure entre 1837 i 1839. La casa museu compta amb una col·lecció de cent mil objectes, entre els quals sobresurten primeres edicions, manuscrits i objectes personals de Charles Dickens.

A prop de Covent Garden, en el 26 de Wellington Street, els mitòmans literaris poden prendre un cafè, o el que s’escaigui, a la Charles Dickens Coffee House. Aquest local, que fa cantonada amb Tavistock Street, ocupa les antigues oficines d’All the Year Round, revista fundada per Dickens el 1859 i on va treballar fins la seva mort el 1870.

Una de les grans exhibicions d’aquest any tindrà lloc al Museu de Londres. Fins el 10 de juny, Dickens and London ofereix un exhaustiu recorregut per la vida, l’obra i l’època del genial escriptor britànic.

Aquells que prefereixin la imatge en moviment a la paraula impresa també estan d’enhorabona. El British Film Institute ofereix a la seva seu del modern centre d’oci i art Southbank la més àmplia retrospectiva de llargmetratges inspirats en Dickens realitzada fins la data.

I a la Biblioteca Joan Oliva no podíem deixar de retre un homenatge al autor dels personatges més memorables i creatius en la literatura anglesa, si no exclusivament per les seves peculiaritats insòlites, amb certesa pels seus noms.

Demà, dissabte dia 10 de març a les 12 h., a l’hora del conte, Eva Bolaño ens oferirà És hora de somiar, amb un collage dels protagonistes de les històries de Charles Dickens.

Segur que ens trobarem amb personatges com Ebenezer Scrooge, Fagin, Mrs Gamp, Charles Darnay, Oliver Twist, Micawber, David Copperfield, Pip, Pecksniff, Miss Havisham, Wackford Squeers i molts altres.