Carme Riera

Neix a Palma de Mallorca el 1948. Als 20 anys es trasllada a Barcelona, on cursa estudis de Filologia Hispànica, i ben aviat, el 1974, es dóna a conèixer en el panorama literari català amb l’obra Te deix, amor, la mar com a penyora, amb la qual guanya el Premi Puig i Llensa de la revista Recull, títol que donarà nom al seu primer recull de relats i que vindrà seguit per un segon volum de narracions: Jo pos per testimoni les gavines (1977).

Exerceix de professora universitària, i quant a l’escriptura, a causa dels diversos gèneres que conrea, se la pot considerar narradora, guionista i assagista. La seva obra és rica en referents cultes i populars, i ja des del seu primer recull empra la parla col·loquial mallorquina amb destresa i sense cap tipus de prejudicis.

La seva obra ha rebut diversos guardons i reconeixements: Una primavera per a Domenico Guarini (Prudenci Bertrana de novel·la, 1980); Joc de miralls (Ramon Llull, 1989); Dins el darrer blau (Josep Pla, 1994), novel·la històrica amb la qual també va guanyar els premis Joan Crexells, Lletra d’Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l’Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa.

També ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (2000), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el premi de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al conjunt de la seva trajectòria (2005).

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Club La Crisàlide