Natura quasi morta

Inspirada en un cas real, Natura quasi morta arrenca amb la desaparició d’un alumne romanès de la Universitat de Barcelona quan el món estudiantil es troba de ple en la vaga anti-Bolonya. Ens situem, doncs, a finals de 2008. Aquest serà el punt de partida, la primera alarma que salta i que fa pensar que al campus de la Universitat està passant alguna cosa. Però després s’embolicarà la troca, perquè a aquesta desaparició se’n sumarà una altra, i s’hi afegirà una mort, i… Els professors, els Mossos d’Esquadra i els mateixos estudiants es veuran involucrats en una espiral de fets delictius que sembla no tenir cap lògica.

Aquesta obra és la primera incursió de l’autora en el món de la novel·la negra, i en ella hi trobem tots aquells elements habituals i indispensables del gènere, però Carme Riera no s’acontenta amb aquests aspectes, sinó que plateja temes com la hipocresia, la incomunicació, la frustració… Aspectes que doten els seus personatges d’uns trets de caràcter que ens els fan propers i coherents amb la història que es desenvolupa al llarg de la novel·la.

Tot plegat, i el fet de no focalitzar la trama únicament en els dos personatges típics d’aquest tipus de novel·la (l’assassí o l’investigador) sinó de jugar sempre amb l’ampli ventall de personatges i així mantenir la idea de novel·la coral, fa que Natura quasi morta sigui una novel·la de gènere interessant i recomanable, però atípica, precisament, vers aquest gènere al qual s’adscriu.

DIGUES LA TEVA

Natura quasi morta és la primera incursió d’aquesta autora en la novel·la de gènere negre, i si bé compta amb els elements habituals d’aquest gènere, també s’ha comentat que resulta atípica a causa del plantejament narratiu i del punt de vista que empra. Quina és la teva opinió sobre aquesta qüestió? Consideres que Natura quasi morta pertany al gènere negre? Si no és així, en quin altre gènere la classificaries (si és que consideres que cal catalogar les novel·les per gèneres)

Sovint es parla de la relació que ha d’establir l’escriptor vers el món en què viu, i en aquest sentit hi ha qui considera que l’escriptor ha de denunciar allò que no funciona de la societat en què es mou. Com valores aquesta afirmació? Penses que en aquesta novel·la es dóna, aquesta intenció de denúncia? I en cas positiu, quins són els aspectes on creus que recau més la crítica de l’autora?

ALTRES DADES

Sobre Carme Riera (web a l’AELC)

Sobre l’obra (blog Quadern de mots)

Sobre l’obra (blog A l’ombra del crim)

Entrevista a l’autora