Curiositats nadalenques
Ja comença a sentir-se l’aroma i l’ambient típic de les festes nadalenques, cada vegada més a prop i més present. I si mirem al nostre entorn podrem observar que bàsicament, el món es divideix entre aquells que odien el Nadal i aquells que els encanta.
Per a detractors i fans hem triat unes quantes curiositats que esperem us facin passar una bona estona:
El dia de Nadal va ser oficialment reconegut en l’any 345, quan per influència de Sant Joan Crisòstom i Sant Gregori de Nazianz es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat de Crist.
La tradició de posar el Betlem en el món es remunta a l’any 1223. A la vila italiana de Greccio, Sant Francesc d’Assís celebrava la missa de mitjanit entorn d’un pessebre, amb la figura del Nen Jesús modelat per les mans del sant. En el moment més solemne, aquella figura immòbil va somriure i va obrir els seus braços. Des de llavors la fama dels Naixements i el seu costum es va estendre per tot el món.
El bou, símbol de Sant Lluc Evangelista, és símbol de la paciència i el treball. L’ase, animal que acompanya a la Verge en el naixement, és símbol d’humilitat.
L’arbre de Nadal decorat, va aparèixer a principis del segle XVII, a Alemanya. El 1605, un arbre va ser decorat per ambientar el fred del Nadal, costum que es va difondre ràpidament per tot el món.
El costum de la celebració de la Missa de Gall prové dels ritus dels temples de Jerusalem. Aquesta missa solia celebrar-se ad gallina cantus, al cant del gall, d’on li va quedar el seu suggestiu nom que res té a veure amb el fet menjar gall al forn en el sopar de la Nit de Nadal.
Les felicitacions nadalenques van ser inventades per sir Henry Cole, qui l’any 1843 va encarregar a un amic pintor que li pintés una escena nadalenca, que després manaria a reproduir en una impremta, per a enviar als amics i familiars.
El vesc representa per Nadal una demanda de prosperitat a la divinitat.
El primer sorteig de la Loteria de Nadal es va celebrar a Cadis (Espanya) el 1812. El sorteig de el Nen es va instituir l’any 1941.
El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons.
La cistella de Nadal es va implantar en el segle XX sobre el model de la sportula romana. Les estrenes, paga extra i lot nadalenc deriven de les strenae romans.
El nom Santa Claus és una contracció de Sanctus Nicolaus, i es refereix específicament a Sant Nicolau de Bari, que va ser Bisbe de Mira en el S. IV, personatge d’una enorme bondat i protector sobretot dels nens. Actualment, es designa el mateix personatge en els diferents països, com Santa Claus, el Pare Noel o Sant Nicolau.
El costum de cantar nadales té el seu origen en l’edat mitjana i es manté en record dels molts profetes que anunciaven el naixement del Salvador.
L’existència de tres Reis Mags data del segle VI dC. Melcior, que representa els europeus, va oferir al Nen Déu un present d’or que testifica la seva reialesa. Gaspar, representant dels semites d’Àsia, va oferir al Nen l’encens com a símbol de la seva divinitat. I finalment, Baltasar, negre i amb barba, s’identifica amb els fills de Cam, els africans, que lliuren la mirra, en al·lusió a la seva futura passió i resurrecció.
A continuació us recomanem algunes lectures per fer d’aquestes festes una fantàstica celebració:
MOLT BONES FESTES!!!
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
