Les Bruixes de Mercè Foradada
Mercè Foradada ha presentat la seva darrera novel·la, Bruixes, obra guanyadora del 23è premi Sebastià Juan Arbó, un dels premis de narrativa més importants de les Terres de l’Ebre, que convoca l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.
Bruixes es el títol escollit per aquesta obra que va tramant dues històries paral·leles, la d’una remeiera del segle XVII, que viu a Viladrau (poble on hi va haver una important cacera de bruixes), que recull herbes guaridores, cosa que la fa sospitosa a una societat tan tancada i la d’una segona dona de finals del segle XX, advocada de fama a Barcelona, en un bufet potent que un dia comença a trobar que li passen coses estranyes, trobades inesperades, fotografies misterioses…
A partir d’aquesta trama amb elements de novel·la d’intriga, Mercè Foradada ens porta cap a uns episodis de la història recent d’Espanya, fets del franquisme i el postfranquisme que tot just ara comencen a veure la llum.
La Barcelona olímpica del 92, el remot Montseny del segle XVII, el Bierzo de la postguerra… emmarquen l’aventura valenta d’aquestes dues dones, i el seu respectiu viatge íntim a través de la prepotència i l’engany que han pretès sotmetreles. Fins que la llibertat conquerida faci convergir els seus destins.
Mercè Foradada, que és professora de català jubilada des de fa menys d’un any, vol parlar en aquest llibre sobre el coratge de tirar endavant encara que sàpigues que això et pot perjudicar, com fan les seves protagonistes
“Al llarg dels anys massa dones s’han sentit dir bruixes perquè no parlaven, opinaven o actuaven en consonància amb el rol que l’entorn els havia assignat”, afirma l’autora. La Pilar i la Segimona viuen a llocs i en temps allunyats i distints, però comparteixen un destí semblant. Totes dues es veuen forçades a lluitar, desesperadament i solitària, per salvaguardar la seva llibertat d’esperit, que senten amenaçada i a la qual no poden ni volen renunciar.
Mercè Foradada va guanyar el Premi Donna el 2001 amb la seva primera novel·la En el prestatge. Després va publicar el recull de relats Velles amb V de vida, la novel·la Centaures i, finalment, Vilanovines: de l’arxiu a l’evocació, que combina la biografia amb el relat literari. També ha escrit un parell de contes, Nosaltres, els cavalls i els Tres Tombs i Mira’m : contes de vides especials.
Un dels seus nous projectes, és escriure un recull de contes inspirats en Vilanova i la Geltrú i la casa familiar del passeig del Carme.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
