A la mostra, podrem gaudir de la trentena de coloristes obres de Renoir que s’exhibeixen i també conèixer que Sterling Clark era nét d’un dels fundadors de les màquines de cosir Singer, militar i explorador professional, que en la seva estada a París es va enamorar de Francine, una actriu de la Comédie, que ja era mare d’una nena de nou anys.
Clark, qui no adquiria una obra sense abans consultar-ho amb la seva dona, i pràcticament va trencar amb la seva família perquè no entenien la seva relació amb Francine, dedica molta atenció als primers anys de la producció de Renoir, entre 1874 i 1880, i inclou tots els gèneres, des nus a escenes de la vida moderna o retrats.
El recorregut s’inicia amb l’Escola de Barbizon, amb pintors com Camille Corot, Jean-François Millet o Théodore Rousseau, retirats al bosc de Barbizon, lluny del món modern, amb obres que reflecteixen el seu interès per la llum, el color i els paisatges.
Les primeres composicions de Claude Monet, Gustave Caillebotte o Alfred Sisley tenen també el seu espai i són la constatació que en els seus inicis, els quadres del moviment impressionista no tenien el caràcter revolucionari amb el qual se’ls va associar posteriorment.
En un altre dels àmbits, es poden veure diferents llenços com Oques a la riera, de Claude Monet, amb una imatge que ja és el resultat de la superposició de pinzellades individuals.
La renovació que aquests pintors van aplicar en les denominades natures mortes es consigna en una altra de les àrees de CaixaForum amb pintures de Sisley, Manet, Fantin-Latour, Morisot i el mateix Renoir. El quadre Cebes era el favorit de Sterling Clark.
Els quadres sobre el cos humà tenen el seu espai en aquesta exposició, ja siguin el Nu assegut, de William-Adolphe Bourguereau, com el pertorbador Encantador de serps, de Gérome.
L’exposició acaba amb retrats de impressionistes i postimpressionistes, entre els quals destaquen Touluse-Lautrec, Degas, Bonnard o Gauguin.