Edgar Allan Poe
Aquest any se celebra el bicentenari del naixement de l’escriptor Edgar Allan Poe, conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d’horror, tot i que també va escriure poesia i novel·la.
Poe va néixer a Boston (Massachusetts) el 19 de gener de 1809, amb el nom d’Edgar Poe. Quan tenia dos anys els seus pares van morir i el va adoptar un ric plantador de tabac anomenat John Allan, del que pren el seu cognom.
En 1825 es va casar amb la seva cosina Virgínia Clemm, de tretze anys d’edat. Als dos anys de la seva boda, publica en Boston el seu primer volum de poesies: Tamerlan, de clara influència byroniana. En 1831 és expulsat de l’exèrcit, circumstància que aprofita per publicar una obra en què ja es defineix amb un estil propi, Poesies.
Poe va viure en diverses ciutats i va treballar en cadascuna d’elles com a crític, la qual cosa li va costar moltes enemistats. Algunes de les revistes en què va publicar els seus comentaris van ser Southern Baltimore messenger (1835); Burton’s Magazine (1838); Graham’s Magazine (1840); New York Sun (1844); Evening Mirror (1845); Broadway Journal (1845) i Godey’s lady Book (1846).
En tots aquests treballs li van donar mísers sous que a penes li arribaven per a subsistir però que li permetien publicar els seus relats i aconseguir certa fama.
VÍDEO. L’énigmatique Edgar Allan Poe.
Edgar Allan Poe va escriure al voltant de seixanta contes, a més d’una sèrie de poemes. Entre els seus relats més coneguts estan L’Escarabat d’Or, Els crims del carrer Morgue, El Cor Delator, El Barril de Amontillado, El Gat Negre, Eureka, La Caiguda de la Casa Usher, El Retrat Oval, i La Màscara de la Mort Roja.
La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l’enfonsà en l’alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones fins la seva mort el 7 d’octubre de 1849, víctima del “delirium tremens”, tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.
Molt versat, per la seva feina, en la literatura contemporània i, per la seva tendència natural, en la novel·la gòtica anterior, així com en els romàntics anglesos i alemanys, Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l’assaig, realitzant aportacions originals en aquests camps.
Dotat d’una gran intel·ligència i d’una poderosa imaginació, Poe era el mestre absolut en el camp del misteri, així com en la recreació d’atmosferes plenes de terror, mentre que, en el terreny tècnic, el seu domini del tempo o ritme narratiu no tenia igual.
La seva contribució més important a la història de la literatura la constitueixen els relats curts de tot gènere. En ells són destacables la seva factura equilibrada i l’elevat nivell artístic.
|
|
Hem de destacar Els crims del carrer Morgue, publicat el desembre de 1841 a la revista Graham’s Lady’s and Gentleman’s Magazine de Filadèlfia. Contràriament al que es podria pensar, aquest relat, un dels més cèlebres de Poe, no és de terror sinó sobre un misteri. L’autor es basava en els mètodes de l’inspector de policia de París Vidocq i en realitat pretenia fer una burla dels mètodes analítics i racionalistes portats a l’extrem, però, irònicament, va sentar les bases de la narrativa policíaca. |
|
En Els assassinats del carrer de la Morgue Poe narra la investigació que porta a terme Auguste Dupin, un personatge cerebral amb un ritme diferent al que marca la societat, per descobrir l’assassinat brutal de dues dones en una habitació tancada per dins i com si el criminal s’hagués esvaït. Dupin, que després protagonitzaria dos contes més de Poe, El misteri de Marie Rogêt i La carta robada, inspiraria a Arthur Conan Doyle el seu famós Sherlock Holmes.
El dia 2 de juliol, a les 10 de la nit, l’actor Oriol Genís ens oferirà l’adaptació teatral d’aquest relat, Els assassinats del carrer de la Morgue.
La dramatúrgia d’aquesta proposta així com la direcció són de Josep Maria Miró.
De ben segur que gaudirem d’una molt interessant i treballada posada en escena. No hi falteu!
Biblioteca Joan Oliva i Milà
