El prisionero del cielo

Si L’ombra del vent es va convertir en un fenomen editorial a Espanya, amb El joc de l’àngel, Carlos Ruiz Zafón es va encapçalar com un dels autors imprescindibles del panorama literari espanyol.

Ara, amb la nova entrega, titulada El prisionero del cielo, Zafón torna al particular cementiri dels llibres oblidats, aquell que descobria el petit Daniel en el primer llibre i l’ambientació que tan bé ha sabut condensar en les seves dues anteriors obres i que ha fet la delícia de, literalment, centenars de milers de lectors.

Situada en els anys quaranta i cinquanta, les seves pàgines estan carregades d’intrigues i emocions amb l’ambientació que tan bé ha sabut condensar en les seves dues anteriors obres, amb el teló de fons de la literatura, i que ha fet la delícia de, literalment, centenars de milers de lectors.

Barcelona, 1957. Daniel Sempere i el seu amic Fermín, els herois de L’Ombra del Vent, tornen de nou a l’aventura per afrontar el major desafiament de les seves vides. Just quan tot començava a somriure’ls, un inquietant personatge visita la llibreria de Sempere i amenaça amb revelar un terrible secret que porta enterrat dues dècades en la fosca memòria de la ciutat.

En conèixer la veritat, Daniel comprendrà que el seu destí li arrossega inexorablement a enfrontar-se amb la major de les ombres: la que està creixent al seu interior. Ple d’intriga i emoció, El prisionero del cielo és una novel·la magistral on els fils de L’Ombra del Vent i El Joc de l’Àngel convergeixen a través de l’embruix de la literatura i ens condueix cap a l’enigma que s’amaga en el cor del cementiri de dels llibres oblidats.