L’algoritme de l’edat
L’expert en computació Grigory Antipov ha desenvolupat un programari d’aprenentatge profund, és a dir, un conjunt d’algoritmes en aprenentatge automàtic, per solucionar un problema dels sistemes anteriors, que permetien canviar les cares de diferents maneres, però sense mantenir les característiques personals de l’individu. En canvi, ara la tècnica no només envelleix rostres joves, sinó que crea versions més joves de les cares grans.
El sistema es va entrenar amb cinc mil cares en cada grup, preses de la base de dades Internet Movie i Wikipedia i després etiquetats amb l’edat de la persona. D’aquesta manera, la màquina aprèn els trets característics en cada franja etària i els aplica en altres cares perquè semblin tenir l’edat determinada. Antipov afirma que la seva tècnica podria ser utilitzada per equips de seguretat i intel·ligència per identificar criminals buscats per la policia o a persones que han estat desaparegudes durant molts anys.
Els investigadors del Laboratori de Biologia Computacional de Xangai, encapçalats per Jing-Dong Han, van fer a l’any 2015 una teoria explicant per què a la gent li costa tant treball ocultar la seva edat, tot i que pugui estar-se hores al gimnàs, gastar-se un dineral al cirurgià plàstic i cuidar-se diàriament amb el menjar saludable. Aquesta investigació va determinar empíricament que hi ha quatre mesures de l’estructura facial que resulten fatalment delatores de l’edat.
Tres d’elles creixen amb el pas dels anys i es poden detectar en l’amplitud de la boca, l’amplada del nas i la distància entre la boca i el nas. I la quarta es és més difícil de precisar ja que es tracta de la latitud entre les comissures dels ulls. Amb base en aquests descobriments, i en l’anàlisi de trescentes imatges facials de persones entre els 17 i els 77 anys, aquest grup va desenvolupar un algoritme de reconeixement facial que endevina l’edat de qualsevol persona amb un mínim marge d’error. Fins i tot, afirmen la possibilitat de detecció d’un òptim estat de salut a través l’edat facial, que s’ha comprovat com un millor indicador de salut de l’individu que les anàlisis de sang.
How old do I look?
Three-dimensional human facial morphologies as robust aging markers
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
