L’edat de la innocència

La lectura de les primeres pàgines d’aquesta novel·la ens pot fer sospitar que ens trobem davant un relat que tracta, com a tema central, l’adulteri. I això és cert en part, però només en part. Perquè la idea de l’adulteri apareix a bastament al llarg del llibre, sobretot exposat en la vida d’altres personatges (no pas el i la protagonista principals), i sobretot exposat des d’un plantejament crític per part del protagonista masculí, Newland Archer. Un posicionament que trontollarà quan ell mateix és a punt de caure-hi. Amb tot, no és aquest el tema central.

Anem a pams. La història arrenca un dia d’òpera, quan Newland Archer és a punt de prometre’s amb May Welland, i tot d’una fa la seva aparició en la vida novaiorquesa la comtessa Ellen Olenska (cosina de l’anterior). El caràcter d’aquesta dona, la seva forma de comportar-se, de parlar, d’enfocar les diverses situacions, atrauran Newland Archer i a poc a poc es crearà, entre ells, una relació subtil d’intimitat. Només cap al final, força avançada la novel·la, se’ns mostrarà el desig d’anar més enllà d’aquest simple enteniment psicològic.

A través de la relació entre Newland i Ellen podrem copsar tot un detallat mosaic dels diferents ambients de l’alta societat novaiorquesa i dels diversos personatges que en formen part. Podrem copsar la crítica a un sistema de vida ancorat en el passat, amb uns costums anquilosats però que dicten les normes de conducta.

Tot això, amb una barreja de prosa elaborada, elegant, i alhora senzilla, amb lleus dosis d’humor o ironia, ens durà de nou al punt d’inici: un dia d’òpera. Un història lineal cronològicament i circular quant a la seva estructura.

DIGUES LA TEVA

Un dels temes que tracta la novel·la, a banda de l’adulteri, és la crítica a una societat anquilosada en un estil i unes normes que ja han perdut tot sentit, que només serveixen per tancar-se. Però en aquest aspecte no tothom es posa d’acord, i hi ha qui considera que aquesta crítica no és especialment ferotge, i pel contrari qui opina que a través de la figura de Newland Archer es fa una incisiva dissecció a una societat caduca. Com valores aquest apartat de la novel·la? En quin dels dos bàndols, si és que els podem anomenar així, et col·locaries? Els qui pensen que la crítica a la societat novaiorquesa és dura, o els qui creuen que només hi passa pel damunt?

Els dos protagonistes principals de L’edat de la innocència són en Newland Archer i l’Ellen Olenska. Però hi ha un altre personatge que al llarg de tota la història hi és de forma continuada, tot i que sembla no tenir cap pes específic: May Welland. Com valores el que descobrim d’ella cap al final de la novel·la? T’ha sobtat reconèixer un personatge diferent del que, en principi, hom imagina a mesura que avança l’acció?

Ja que parlem d’acció, un aspecte d’aquesta obra és, precisament, que hi ha un preciós detallisme de cada escena, de tot el que s’esdevé, però en canvi el més important té lloc en la ment del protagonista, Newland Archer. Aquesta dicotomia entre acció mental i acció física se t’ha fet estranya? En algun moment la narració ha resultat feixuga per les llargues descripcions? O pel contrari, aquesta pesantor l’has trobada en les elucubracions de Newland Archer?

ALTRES DADES

Biografia d’Edith Wharton

Breu ressenya “L’edat de la innocència”

Sobre la pel·lícula “L’edat de la innocència”

Escenes de la pel·lícula

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Club La Crisàlide