Edith Wharton

Edith Wharton és el nom amb què és coneguda l’escriptora estatunidenca Edith Newbold Jones, guardonada el 1921 amb el Premi Pulitzer precisament per la novel·la que avui tractarem. Casada el 1885 amb el banquer Edward Wharton, es va divorciar el 1913. A les seves novel·les descriu les nombroses contradiccions d’una societat atrapada en el desencís de l’època victoriana.

La seva incursió en la literatura la situem a la dècada de 1890, quan va escriure diversos relats per a la revista Scribner’s Magazine, i la seva entrada en el món de la novel·lística s’inicia amb la novel3la històrica La vall de la decisió (1902). Però serà amb La casa de l’alegria (1905) quan aconseguirà consolidar el seu èxit. En aquesta novel·la, com en moltes de les que escriurà després, hi trobem personatges ancorats al tancat i artificiós món social a què pertanyia ella mateixa.

El 1907 s’instal·la a França. Allà publicarà Ethan Frome (1911), una novel·la curta ambientada a Nova Anglaterra on narra una tràgica història d’amor. Per a molt crítics aquesta és la seva obra més universal precisament per la seva senzillesa. També va escriure llibres de viatges, relats (caldria destacar alguns contes de fantasmes) i poemes.
La seva obra va tenir prou ressò com perquè diverses novel·les fossin dutes al teatre, i el 1993 Martin Scorsese va estrenar l’adaptació cinematogràfica de L’Edat de la innocència.