Jo confesso
Un dels autors que continua crant universos propis i que segueix indiscutiblement valorat per la crítica i tota mena de lectors és Jaume Cabré.
En la seva darrera novel·la Jo confesso s’hi succeeixen dos centenars de personatges que es mouen al llarg de diferents segles, fins a set concretament, per uns quants països. Pero els esdeveniments ens arriben d’una forma molt fluida amb unes relacions entre tots els personatges que resulten molt reals, i per damunt de tot un desenllaç que se’ns apareix d’una forma temporal adequada i que fa d’aquesta obra una aposta segura. Tot i que quan es comença a llegir el protagonista és un nen aviat es substitueix per valors com l’amistat, l’amor i l’art. Tot maravellosament lligat a la melodia d’un violí del segle XVIII.
Un dels trets més característics i diferencials d’aquesta darrera novel·la de Jaume Cabré és l’alternança propera de referir-se al personatge principal en primera o tercera persona, fent-nos o indicant-nos clarament que la història pot variar molt ràpidament.
Cabré va començar a escriure aquest darrer llibre fa set anys quan va finalitzar Les veus de Pamano, però sense una idea predeterminada deixant a la improvització i a la història la que agafés forma. Aquesta narració va creixent a través de múltiples personatges fent un recorregut per la història d’Occident.
Guanyador del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’any 2010 aquest escriptor s’ha convertit per a molts actualment en l’autor de referència de la literatura del país i la seva obra ja està reconeguda a l’exterior on Jo confesso ha generat grans expectatives a Alemanya, on el seu llibre més conegut, Les veus de Pamano, va ser ja un gran èxit com bona part de la seva obra.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
