Federico García Lorca

Avui es compleixen setanta-cinc anys de la mort de Federico García Lorca, però la figura, l’obra i el llegat d’aquest poeta universal continuen avui més vius que mai, igual que el misteri sobre el parador dels seus restes.

Federico García Lorca havia nascut el 5 de juny de 1898 a Fuentevaqueros, un petit poble de la vega granadina en una família sense problemes de diners. El seu pare era un ric pagès, propietari de moltes terres. Des de petit es va decantar per la música, però la seva mare, que era mestra, i la seva estada a la Residencia de Estudiantes a Madrid van fer que la literatura, especialment la poesia i el teatre, arribessin a formar part de la seva vida.

Amic de molts intel·lectuals de l’època, com Dalí, Manuel de Falla i Fernando de los Ríos, va anar cercant suports per millorar com a poeta i aconseguir la maduresa, literàriament parlant.

L’estiu de 1936 l’ambient a Madrid es tornava molt violent. Espanya estava abocada a la Guerra Civil. La nit del 13 de juliol, després d’haver llegit, davant un selecte grup d’amics, el flamant manuscrit de La casa de Bernarda Alba, Lorca va prendre un tren cap a Granada i es va refugiar a la casa d’estiu de la família, la Huerta de San Vicente.

En arribar va sentir la tensió, ja que es coneixia gairebé tothom i la situació era molt propícia per encarnar els odis, les rancúnies i els ànims de venjança. Si el que volia era escapolir dels tumults de Madrid, la seva elecció va ser un desencert: una setmana després, els militars colpistes es van apoderar de Granada, convertint-la en Comandància Militar a les ordres del general Queipo de Llano, qui va implantar el terror com a mètode oficial.

Federico García Lorca no es va sentir realment amenaçat fins al 9 d’agost, quan una patrulla va irrompre a la Huerta de San Vicente a la recerca dels germans del propietari, Gabriel Perea Ruiz. Insultat, colpejat, humiliat, va témer per la seva vida i va demanar ajuda al seu amic Luis Rosales, un poeta ben situat pel seu suport a la Falange. L’amic li va proposar passar a la zona republicana, però per això calia creuar les línies enemigues i García Lorca no va voler arriscar-se, preferint emparar-se a la casa dels Rosales, on va passar els últims dies de la seva vida.

Allà li va arribar la notícia, el 16 d’agost, de l’execució del seu cunyat José Fernández-Montesinos, alcalde socialista de la ciutat; aquest mateix dia, a la tarda, una patrulla es va presentar a la casa dels Rosales amb una ordre de detenció en contra seva.

Un mestre d’escola, Dióscoro Galindo González, i dos joves anarquistes, Joaquín Arcollas Cabezas i Francisco Galadí Melgar, van ser els seus companys de cel·la durant un parell de dies en una dependència del Govern Civil. El 18 d’agost va ser conduït a La Colònia, presó improvisada als afores de Viznar i a la matinada del 19 els van afusellar sota uns oliverars.

La història de Lorca és sorprenent, ja que encara avui se segueixen desconeixent les causes de la seva mort. Es creu que es va deure a la seva homosexualitat. Altres diuen que va ser una venjança a causa de les picabaralles de les famílies de la Vega. Fins i tot van poder estar implicats en la seva mort familiars llunyans que, després de la publicació de La casa de Bernarda Alba, van veure en l’obra la gota que va fer vessar el got en les disputes pel repartiment de terres. Però la veritat és que el poeta va ser un dels més de cinc mil granadins executats durant la guerra.

“Jo mai seré polític. Jo sóc revolucionari perquè no hi ha veritable poeta que no sigui revolucionari”, així va definir-se García Lorca. Potser aquesta raó sigui l’origen de la desraó de la seva mort.