Pierre Loti, l’escriptor impressionista

Pierre Loti, nascut sota el nom de Julien Viaud a Rochefort el 1850, va ser oficial de marina, gran viatger i novel·lista. La seva professió li va permetre viatjar per tot el món, circumstància que marca la seva obra, ambientada en llocs exòtics.

En el seu millor moment Pierre Loti va ser sens dubte el millor escriptor descriptiu del dia a dia. En l’exactitud delicada amb la que reprodueix les formes no familiars, colors, sons i perfums, no tenia rival. Els seus majors èxits van ser obtinguts en la mena de confessió, a mig camí entre la realitat i la ficció, que va assajar en els seus primers llibres. Malgrat les seves limitacions Pierre Loti es manté, en el mecanisme de l’estil i la cadència, com un dels escriptors francesos més originals i més perfecte de la segona meitat del segle XIX.

L’octubre de 1867, Pierre Loti va entrar a l’Escola Naval de Brest, i un cop embarcat va descobrir Alger i Amèrica del Sud. A finals de 1871, va arribar a Tahití on va escriure El matrimoni de Loti. A Tahití, la reina Pomaré, impressionada per les seves dots com oficial de la marina, li va donar el sobrenom Loti, nom d’una flor tropical, que ell adoptaria com a pseudònim a partir 1876.

El 1877 va ser enviat a Istanbul com a instructor de la Marina Turca, quedant fascinat per Turquia on va conèixer a Hatice, bella i taciturna odalisca d’ulls verds amb qui va viure una gran passió. Hatice era una jove
circasiana que pertanyia a l’harem d’un dignatari turc. Van viure una gran història d’amor: abans de la partida de Loti, Hatice havia fet amb les seves joies un anell que va oferir al seu amant. Més tard, quan Loti va tornar a Constantinoble, va recercar desesperadament a la seva estimada, però va descobrir que ella havia mort de pena. Per a ella va escriure el 1879 Aziyade, una de les històries d’amor més belles mai escrites, i també Fantôme d’Orient, escrit el 1892. Alguns crítics fan referència a la possible homosexualitat de Pierre Loti i diuen que Hatice era realment un home jove.

En tot cas, Pierre Loti buscava a través de les dones exòtiques una certa puresa primitiva capaç de regenerar el món occidental.

El 1881, va ser ascendit a tinent de vaixell i va publicar la seva primera novel·la signada com a Pierre Loti Le Roman d’un spahi, on registra les aventures de la malenconia d’un soldat senegalès. El 1883 va participar a la campanya de Tonkin i va escriure fil per randa la història de la presa d’Hué Trois Journées de guerre en Annam, que va aparèixer a les columnes de Le Figaro, i li comportà les crítiques del govern que li retreien que denunciés la ferocitat i la crueltat dels soldats francesos.

Pierre Loti arriba el 1885 a Nagasaki, on es casarà amb una japonesa de 18 anys Okané-San, batejada com Kikou-San (Madame Chrysanthème). Aquest matrimoni només dura la seva estada a Nagasaki i el 21 d’octubre de 1886 es casa amb Blanche Franc de Ferrière, d’una notable família bordelesa amb qui tindrà el seu fill legítim Samuel Loti-Viaud. Aquest mateix any, Loti publica el seu gran èxit Pêcheur d’Islande sobre la vida entre els pescadors bretons, en el qual Loti adapta algunes de les tècniques impressionistes de pintors contemporanis, sobretot de Monet, a la prosa, i es converteix en un clàssic de la literatura francesa.

L’any 1894 coneix a Crucita Gainza, una jove d’origen basc. Lloga una casa a Hendaia que es dirà Bakhar-Etchea (la casa solitària), que Crucita no hi habitarà mai, ja que l’escriptor la instal·la a Rochefort on donarà a llum quatre infants, que constituirà la “família basca”.

L’any 1899 compra la casa dels seus avantpassats a l’illa de Oléron, on Pierre Loti va passar la seva primera joventut, i diferents moments de la seva vida. L’anomena “la casa de les àvies”, i al seu jardí serà enterrat 25 anys després.

El 1899 i 1900 Loti va visitar l’Índia britànica, per tal de descriure el que va veure, el resultat va aparèixer el 1903 en L’Inde (sans les Anglais).

Durant la tardor de 1900 va anar a Xina formant part de l’expedició internacional enviada per combatre la Boxer Rebellion. L’escriptor va descriure el que va veure després del setge de Beijing el Les derniers Jours de Pekin (1902).

Després es trasllada durant vint mesos a Istanbul per preparar Vers Ispahan (1904). El 1910, s’hi instal·la novament, lluitant contra el desmantellament de l’Imperi Otomà cobejat per les potències occidentals i publica La Turquie agonisante, que malgrat els seus punts de vista orientalista, va rebre una recepció crítica positiva per part dels intel·lectuals turcs. Al turó d’Eyup, a les rodalies de la ciutat, encara es pot visitar el cafè dedicat al novel·lista, on hi anava per inspirar-se, amb una extensa terrassa sota els arbres des d’on es contemplen les millors vistes de la Banya d’Or.

El 1921 va sofrir una hemiplegia i va morir a Hendaya el 10 juny de 1923. Després d’un funeral d’Estat, va ser enterrat al jardí de la “casa de les àvies” a Saint-Pierre d’Oléron.

Avui es conserva encara la seva casa natal de Rochefort on l’escriptor donava festes memorables. Va transformar l’estructura en un lloc teatral al qual van ser convidats alguns grans noms de la seva època. Allà poden trobar-se, uns al costat d’altres, els estils gòtic, renaixentista, oriental i de l’Extrem Orient. Actualment, la Maison de Pierre Loti és un museu obert als visitants. Màgica i exòtica, es pot trobar l’atmosfera d’escriptor de viatges apassionats.