Gabriel Pernau, una sortida cap a l’exterior
Des de l’antiguitat fins el segle XIX els viatges van tenir principalment finalitats pràctiques, com ara obrir noves vies comercials, descobrir nous territoris, la diplomacia, realitzar estudis científics… I des que existeixen, els escriptors han viatjat, probablement, ni més ni menys que altres. No obstant això, no han viatjat de la mateixa manera, ni per al mateix propòsit. Al principi, els seus llibres eran una mena de crònica, un mitjà per comunicar als lectors els descobriments dels que marxaven a llocs desconeguts o dels que hi havia poques notícies.
Al segle XX la literatura de viatges canvia de to perquè la major part dels viatgers-escriptors d’èxit viatgen pel gust de viatjar. El viatge és una aventura i els que en senten la necessitat escriuen per explicar el que han vist i les experiències que el viatge els ha aportat i ofereixen punts de vista diferents i de vegades enriquidors.
Molts d’ells són fantasiosos, no penetren en la veritable idiosincràsia dels països que visiten. Altres, en canvi, fan gala d’un gran poder d’observació i anàlisi i aprofundeixen realment en la identitat i problemàtica d’un país.
Aquest estiu, des del bloc us volem oferir una petita mostra d’escriptors viatgers de diferents èpoques i diferents estils, però tots ells veritables professionals de l’art de viatjar, que ofereixen un ampli ventall de possibilitats per als que volen conèixer el món.
Quantes maneres hi ha de viatjar? Es viatja per fugir d’un passat o d’una ciutat, per satisfer set de coneixement, fins i tot per esport. Precisament, la idea de realitzar grans viatges per senders i camins secundaris sedueix a qualsevol ciclista. Aquest és el cas del periodista i escriptor Gabriel Pernau nascut a Barcelona l’any 1964.
Escriptor prolífic, Gabriel Pernau ha escrit diversos llibres relacionats amb temes com la immigració, la repressió franquista o l’esport: El somni català, Les veus de la presó, Barcelona i el cotxe, cent anys d’amor i odi, Locos por el Tour, Catalunya a pinyó fix, Barcelona amb bicicleta, Sportman, Descobrint Montilla, La Fabulosa història de la Sra. Wang.
A més Gabriel Pernau és una mena de cicló que viatger que ha volgut plasmar les seves experiències en els seus llibres de viatges: A la Xina amb bicicleta, Tot Cuba amb bicicleta i Per terres d’Al·là.
A la Xina amb bicicleta
“Viatjar és, per definició, una sortida cap a l’exterior. Però, pel que vaig veient, és també un recorregut interior que et porta a trobar-te a tu mateix i a valorar el que tens.” (Dia 58, al Uzbekistan)
Enrere quedaven deserts d’extremada aridesa, ports d’alta muntanya, controls fronterers desesperants, ciutats mítiques com Samarcanda i una multitud de trobades inesperades amb l’hospitalitat (o la inhospitalitat, segons casos) que un aventurer amb bicicleta pot suscitar al seu pas per alguns els racons més oblidats del planeta.
A Pernau el prenen per espia, li posen tots els inconvenients per obtenir visats, però aconsegueix superar els ports més alts de muntanya, travessar els deserts, i fer amistat amb els desconeguts que el conviden a menjar i a dormir a casa seva. Aquest llibre acaba convertint-se en un gran retaule d’un món quotidià, vist per dins, que no té res a veure amb els nostres costums. I no hi falta aquell punt d’humor amb què l’aventurer europeu es mira ell mateix.
Un viatge gairebé increïble: 4 mesos, 7.145 quilòmetres, 8 països. Amb bicicleta. Tot per realitzar un vell somni infantil.
Tot Cuba amb bicicleta
…”Llavors recorren a la seva inesgotable imaginació i enginy, capaç de fer realitat el miracle de convertir el pan en peixos”. (Dia 7, a Mayarí-Holguín)
A la tardor de 1998 Gabriel Pernau va decidir creuar Cuba de cap a cap amb la mateixa bicicleta que li havia portat dos anys abans per la Ruta de la Seda.
El seu objectiu era defugir les destinacions més trillades i submergir-se en la vida quotidiana de l’interior de l’illa. Des de Santiago de Cuba, per on acabava de passar l’huracà Georges, fins a les platges de Maria la Gorda, que trobaria amenaçades pel Mitch, l’esperaven gairebé 2.000 quilòmetres de descobriments i experiències.
La profusió d’aromes i colors del tròpic, el paisatge exuberant, les restes encara visibles del passat colonial i, sobretot, les xerrades als modests habitatges on l’allotjaven, o els comentaris espontanis captats al vol, anirien configurant al llarg del camí una amplíssima panoràmica d’una realitat que desborda amb la seva riquesa tant els clixés polítics com els eslògans turístics.
Per terres d’Al·là
“Einstein ja ho deia: la vida és com anar amb bicicleta; cal seguir avançant per no perdre l’equilibri.” (Marmara Ereglisi-Istanbul)
Va recórrer el Marroc, Algèria, no va poder aconseguir el visat per Líbia i va haver de saltar amb avió al Caire. Es va endinsar al desert de Sinai, arribant al golf d’Aqaba a Jordània. Després va creuar el desert de Wadi Run i va arribar a Petra amb bici. Un cop a Israel, va intentar passar a Palestina però no li van deixar perquè a frontera es van espantar de les alforges que penjaven de la seva bicicleta. Llavors va anar cap a Damasc i després a Beirut. Finalment va aconseguir la seva meta, Istanbul.
Un llibre àgil i entretingut que ens acosta a la realitat quotidiana d’unes societats que estan de dramàtica actualitat.
“Viatges amb el propòsit de no modificar ni influir en la gent i acabes descobrint que els teus esforços per no deixar petjada son en va”.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
