Vietnam
Aquesta fortalesa natural, la badia de Halong, és una de les estampes més famoses d’aquest país d’història mil·lenària, de valents guerrers i sublims pagodes. Els seus agitats mercats, atractives carrerons i temples amb història t’esperen
Comprendre la història vietnamita cal per arribar a conèixer a la seva civilització única i la seva població.
Des del segle I al segle VI, el sud del Vietnam actual formava part de l’imperi hindo Funan. L’imperi Shampa va aparèixer aproximadament en l’actual Da Nang, a finals del segle II, i es va estendre cap al Sud en l’actual Nha Trang, al voltant del segle VIII. Els xinesos van conquistar el delta del riu Vermell al segle II, i van mantenir el seu domini durant mil anys, fins el 938, quan Ngo Quyen va derrotar a les tropes xineses al riu Bach Dang.
En els segles següents, Vietnam va estendre les seves fronteres cap al sud del delta del riu Vermell i va repoblar gran part del delta del Mekong. En 1858, forces militars dirigides per francesos i espanyols van atacar Da Nang com a reacció a l’assassinat de diversos missioners. Un any més tard, l’exèrcit gal va prendre la ciutat Saigon. El 1867, França ja havia conquistat el sud del Vietnam, convertint aquest territori en la colònia de Cochinchina. La guerrilla comunista indoxina, liderada per Ho Chi Minh, va resistir al domini francès i el polític vietnamita va declarar la independència després de la II Guerra Mundial provocant confrontacions contra els francesos, que van culminar amb la derrota francesa a Dien Bien Phu, el 1954.
Els acords de Ginebra del mateix any van dividir temporalment Vietnam en dues zones: el comunista Vietnam del Nord i el anticomunista Vietnam del Sud. L’oposició polític-ideològica va desencadenar una lluita armada i el 1965 es van iniciar els bombardejos nord-americans. Els acords de París, signats el 1973, van proporcionar l’immediat alto el foc i es va procedir a la retirada de les tropes nord-americanes. Saigon es va rendir a les forces comunistes el 30 d’abril de 1975.
Vietnam va experimentar una explosió econòmica pròpia de la fatigosa postguerra. Però en l’actualitat, l’economia ha decrescut i el país es troba en una cruïlla, si bé hi ha qui preveu que aquest país serà el pròxim tigre asiàtic.
La majoria dels seus visitants queden meravellats davant la bellesa del seu marc natural: el delta del riu Vermell, al Nord, el meridional delta del Mekong i la major part de la línia costanera de 3450 km guarnida amb una marqueteria de frondosos arrossars que cultiven dones amb barrets cònics.
La badia de Halong, amb les seves 1969 illes que emergeixen de les aigües cristallines i maragdes del golf de Tonkin, recrea una de les meravelles naturals de Vietnam. Les petites illes estan dotades d’innombrables platges i grutes modelades pel vent i les onades. La població més important de la regió és Halong, que està dividida en dos zones: una situada a terra ferma i una altra, a l’illa veïna, que apareix com la més pintoresca.
Hanoi, la capital del Vietnam, presumeix de ser una de les ciutats més seductores d’Àsia. Bressol de gran part de la cultura tradicional vietnamita, personifica l’esperit del Vietnam històric, amb els seus temples, els seus monuments i els seus carrerons situats al casc antic, però alhora reflecteix perfectament els canvis meteòrics que s’imposen al país. La ciutat exemplifica, més que qualsevol altra població, una fusió única de l’antic amb el modern: un paisatge encantador de llacs, bulevards ombrejats i parcs frondosos són l’escenari idoni per exhibir els seus bells i diversos tresors arquitectònics, com una pagoda de 1.500 anys, construccions colonials franceses i sorprenents gratacels moderns.
La ciutat més bella del Vietnam, Hue, va ser capital del país entre 1802 i 1945, i durant molt temps va ser considerat el principal centre cultural, religiós i educatiu de la nació. Les restes de la immensa ciutadella fortificada, construïda per l’emperador Gia Long el 1804, contenen nombrosos atractius, com els nou canons sagrats, el recinte imperial, el palau de l’Harmonia Suprema i les sales dels Mandarins, que reflexen la pompositat i excentricitat dels caps de les dinasties. Per desgràcia, la intrigant Ciutat Púrpura Prohibida va ser pràcticament destruïda durant la Guerra del Vietnam.
La ciutat de Da Lat, que en el passat era coneguda com una ciutat fresca i frondosa envoltada de parcs, conforma el centre de la regió de les planes meridionals. Va ser fundada el 1897, i es recomanava pels seus aires de de muntanya als comandants francesos cansats de les zones tropicals del Vietnam. Encara té centenars d’enormes mansions colonials. El palau d’estiu de l’emperador Bao Dai es troba ple d’interessants obres d’art i objectes domèstics. Igualment resulta atractiu passejar per l’antic barri francès.
La Ciutat Ho Chi Minh constitueix el cor i l’ànima del Vietnam. Com a centre industrial, s’erigeix com la seva major urbs, la seva capital econòmica i el seu eix cultural. Els carrers, escenari de gran part de la vida urbana, acullen una miríada de comerços, parades ambulants i venedors que exposen les seves mercaderies a les voreres. Entre els seus monuments més rellevants, apareix la pagoda de Pagoda Cantonesa de Thien Hau dedicada a la deessa del mar, el mercat de Cholon i l’antiga ambaixada dels Estats Units, escenari de grans estralls durant les evacuacions de 1975.
Dels nou dracs que abans recorrien la Conchinchina o sud de l’actual Vietnam només en queden set. Són immensament llargs i poderosos i avancen sense descans, sempre d’Oest a Est. Són els set braços en què l’impressionant riu Mekong es divideix en aconseguir el seu delta, ja en territori vietnamita i que proporcionen, ara com fa segles, una enorme riquesa: només amb l’arròs que es produeix al delta, amb tres collites anuals, es poden alimentar els més de vuitanta milions d’habitants que té el país.
Les persones que viuen al delta del Mekong es guanyen la vida com agricultors i pescadors. Són 40.000 quilòmetres quadrats on abunden les fruites, les verdures i els peixos que omplen a vessar els vaixells dels mercats flotants. El més gran és el Phung Hiep ja que es troba a la intersecció dels 7 canals principals. També és una delícia per als fotògrafs, ja que es pot veure dalt d’un pont. Cai Rang i Phong Dien són dos mercats de notables que suren al delta.
Cadascuna de les desenes de ètnies que formen el mosaic cultural del Vietnam té les seves pròpies característiques de manera que la riquesa és impressionant.
A més del art arquitectònic que es reflecteix en les construccions com pagodes, monestirs i temples, a Vietnam cal gaudir de la música tradicional, que combina influències procedents de la Xina i de l’Índia. El Teatre vietnamita combina dansa, mim, música cançons i declamació en un sol espectacle. Solen ser muntatges molt vistosos i originals i nombroses companyies actuen constantment per tot el país. Un dels espectacles més atractius és el de les Marionetes d’Aigua on es narren històries senzilles a través de titelles sobre l’aigua. Símbols importants presents en la cultura del Vietnam inclouen dracs, tortugues, flors de lotus i bambú.
Alguns elements generalment considerats com a característics de la cultura de vietnamita inclouen la veneració dels ancestres, respecte dels valors de la comunitat i família, l’artesania i el treball manual, i la devoció a l’estudi.
El confucianisme, el taoisme, el budisme i el cristianisme són les quatre filosofies i religions principals que han configurat la vida espiritual dels vietnamites. Al llarg dels segles, les tres primeres s’han barrejat amb les creences xineses populars i l’animisme vietnamita ancestral, per formar el que es coneix com Tam Giao o religió triple.
El vietnamita és l’idioma nacional i oficial de Vietnam. Encara que conté molt vocabulari provinent del xinès, i s’escrivia usant els ideogrames xinesos abans del segle XX, els lingüistes la consideren una llengua austroasiática. Entre les llengües estrangeres més parlades al Vietnam destaquen, en ordre d’utilització, el xinès (cantó i mandarí), l’anglès, el francès i el rus.
La oralitat és la principal característica de la literatura vietnamita, amb llegendes, mites i cançons populars. Una altra de les expressions literàries és la que apareix representada en caràcters xinesos, i data de l’ època del primer regne independent vietnamita. Dominaven llavors els textos de caràcter budista i confucià, en què la rima i el vers guardaven formes molt rígides. La literatura moderna combina totes aquestes formes.
|
La Thư viện Quốc gia Việt Nam (Biblioteca Nacional de Vietnam) va ser creada el novembre de 1917, per un decret del governador d’Indoxina A. Sarraut. Inaugurada el setembre de 1919 amb el nom de Biblioteca Central d’Indoxina, l’any 1958 va passar a dir-se Biblioteca Nacional de Vietnam, assumint el paper de la Biblioteca Central del país, per ajudar a millorar el nivell professional de la xarxa de biblioteques al Vietnam. La seva voluntat és reunir, conservar, promoure el patrimoni de la paraula escrita i la construcció del museu de llibres al Vietnam, i aplicar les normes internacionals de biblioteconomia per accelerar la integració regional i mundial. |
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
