La voz y la furia
Stieg Larsson (1954-2004) va ser, sobretot i abans que res, un demòcrata entestat a combatre la intolerància amb els seus reportatges publicats a la revista que dirigia, Expo. No obstant això, l’exitosa saga de Millenium es va creuar pel mig i va eclipsar l'”activista”.
Ara, el llibre La voz y la furia, que al país natal de l’escriptor s’ha editat amb el títol de A l’altra banda de Stieg Larsson, tracta de descobrir la faceta més desconeguda de l’escriptor, allunyada de l’estereotip creat arran del seu èxit amb la saga Millenium.
La voz y la furia, és una selecció dels seus articles escrits durant la seva carrera com a periodista, que manté la seva capacitat de fascinació, recupera el periodista compromès i batallador i la seva lluita, i alimenta i sosté la força contundent de les novel·les.
Daniel Poohl, actual director de la revista sueca Expo, és autor del pròleg i responsable de l’edició dels 25 articles escollits entre els “centenars” que Larsson va escriure en la seva vida periodística, consagrada, com díem, a denunciar els abusos contra la democràcia i els moviments radicals que atempten contra ella, els immigrants o la igualtat de gènere.
Segons l’editor, els articles de Larsson reflecteixen les idees de autor i la seva companya, Eva Gabrielsson: la defensa dels desprotegits, els immigrants, la lluita contra l’extremisme feixista en un àmbit internacional i la denúncia al maltractament violència i discriminació contra les dones.
A les pàgines del volum es poden percebre totes les constants vitals del Larsson novel·lista, començant per un munt de dades i un sòlid compromís amb la filosofia vital dels seus personatges Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander, calcada a la seva: la lluita contra els extremismes i sobretot el seu reverencial respecte per la figura femenina i la persecució sense treva als maltractadors.
La influència creixent de les plataformes xenòfobes al nord d’Europa i les connexions entre els diferents líders extremistes danesos, suecs i noruecs, constitueixen el nucli dur de La voz y la furia, encara que també hi ha espai per a alguna cosa més lleuger, com el seu esmolat sentit de l’humor i l’obsessió de Larsson per defenestrar falsos gurus, visionaris i astròlegs en general. A mitjans dels 90, el violent moviment nazi-autor de diversos assassinats-va acaparar tota la seva atenció. Des d’aquell moment va començar a rebre amenaces i pressions per part d’aquests grups, una situació incòmoda a la qual va arribar a acostumar-se.
Stieg Larsson era un home peculiar: considerava menjar i dormir mals necessaris, fumar una necessitat imperiosa i per a ell escriure era una altra manera de respirar. No li agradava rendir-se i de vegades passava hores contestant als seus detractors i altres redactant innombrables articles.
L’escriptor i periodista era molt amigable i divertit i un molt bon narrador d’històries, encara que molt sovint estava molt estressat perquè s’ocupava absolutament de tot, des del subministrament de cafè a l’administració. Per altra banda, era una persona molt rigorosa en els seus articles, que mai mentia i sempre escrivia sobre la base de la veritat.
Tot i que sabia que els seus llibres eren bons i sempre presumia de l’èxit que tindrien les seves novel·les, de les 10 que tenia previst escriure, mai no va imaginar l’èxit que arribarien a tenir.
La imatge més precisa de Stieg Larsson, és la d’un home que va consagrar la seva vida a denunciar les injustícies no per diners, no per obtenir celebritat, sinó simplement perquè creia que ho havia de fer.
Versió cinematogràfica a EEUU del primer llibre de la trilogia de Larsson.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
