La bicicleta estàtica
Aquest es el títol del darrer llibre de Sergi Pàmies , guanyador fa tot just un mes del Premi de narrativa Maria Àngels Anglada que promou l’institut Ramon Muntaner de Figueres.
A través de dinou relats l’autor proposa disseccionar els diferents naufragis i desconcerts de la seva maduresa. Amb un estil intens, precís, irònic i demolidor, l’autor submergeix el lector en emocions tals com el desamor, el dol, la introspecció, les pors i servituds de la responsabilitat i els perills de l’esperança i la nostàlgia.
Amb parts autobiogràfiques, jugant amb els límits més heterogenis entre realitat i ficció, Pàmies retrata les tragicòmiques dificultats existencials d’uns personatges que, amb una actitud tan absurda com heroica, insisteixen en pedalejar tot i no moure’s. La infància a l’exili de París i la mort del seu pare, són alguns dels temes que trobarem en un seguit de relats i contes que són els més autobiogràfics de l’escriptor català.
La publicació d’aquest llibre es va fer l’any passat després d’una llarga espera de quatre anys des de Si menges una llimona sense fer ganyotes i no va fer més que consolidar la seva trajectòria com escriptor de contes amb la consecució enguany d’un nou premi.
Anteriorment havia publicat també un recull de contes amb el títol T’hauria de caure la cara de vergonya, Infecció, La gran novel·la sobre Barcelona , guanyador del Premi de la Crítica Serra d’Or, L’últim llibre de Sergi Pàmies, l’esmentat Si menges una llimona sense fer ganyotes guanyador del Premi Ciutat de Barcelona i del Premi Lletra d’Or, i les novel·les La primera pedra, guanyadora del Premi Ícaro, o L’instint, guanyadora del Premi Prudenci Bertrana.
Sergi Pàmies és un escriptor que escriu articles de premsa en el diari La Vanguardia. Ha escrit diversos contes i novel·les. Ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agata Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Frédéric Beigbeder, Amélie Nothomb i Daniel Pennac. També ha col·laborat en premsa, tertúlies a televisió i en espais radiofònics diversos.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
