Jorge Semprún

Ahir a París i a l’edat de 87 anys ens deixava Jorge Semprún Maura. Ell va ser escriptor i polític durant l’época franquista, on va viure clandestinament a Espanya i va treballar com a organitzador dels exiliats del Partit Comunista. Després de la mort de Franco i el canvi a un govern democràtic, va exercir com a ministre de Cultura d’Espanya des de 1988 a 1991 amb el PSOE.

La seva vida com a escriptor començà a finals dels anys 60 a París quan va escometre la seva primera novel.la, El Llarg Viatge, Premi Formentor i Premi de la Resistència. Va publicar també L’Évanouissement (1967), La Deuxième mort de Ramon Mercader (1969), Repérages (1974), i Autobiografia de Federico Sánchez (Premi Planeta 1977). Va ser guionista de dues pel.lícules successives pel director grec Costa-Gavras, Z (1969), i La Confessió (1970), que va tractar el tema de la persecució pels governs.

En els anys 80 van aparèixer Quin diumenge (1980), La Algaravia (1982), Montand, la Vida Continua (1983), sobre la seva amic cantant i actor Yves Montand, La muntanya blanca (1986) , i Netchaiev Ha Tornat (1988), portada al cinema per Jacques Deray, el 1991, a França.

Altres obres dels anys 90 són L’écriture ou la vie (1994, Premi Nous Drets de l’Home, a París), Pàl·lida mare, tendra germana (1995, primer text dramàtic) i Adéu, llum d’estius (1998). El 1996, es va convertir en el primer autor no francès elegit membre de l’Acadèmia Goncourt, que atorga un premi literari anual.

Va presidir la secció espanyola de l’ONG Acció Internacional Contra la Fam, a partir de 1995, i va impartir classes de Literatura a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona. De la seva producció literària destaquen també Viuré amb el seu nom, morirà amb el meu (2001) i Vint anys i un dia.

L’obra de Semprún va construir-se amb els fragments de la seva pròpia memòria i en ella queda, doncs, el record dels fets i dels sentiments d’una vida marcada a foc per totes les barbàries modernes, com ell mateix va experimentar en el captiveri d’un camp de concentració nazi. En la seva extensa obra literària, de fort component autobiogràfic, Semprún sempre reflexionava sobre els fets més importants del segle XX a Espanya i a Europa.