Les càpsules de transport

El transport del futur comença a visualitzar-se en el present a través d’un tren supersònic que es desplaçaria a l’interior d’un tub a velocitats que gairebé superarien la barrera del so arribant fins més de mil quilòmetres per hora. Arran de que Elon Musk dissenyés un esbós d’un nou tren supersònic i el posés en mans del talent del món, van néixer diverses empreses amb la intenció de portar-ho al món el més aviat possible. Una d’aquestes és Hyperloop One, que ha anunciat un acord amb una firma russa, Summa Group, i el govern rus, per establir una nova ruta de la seda entre Europa i Àsia amb els seus trens supersònics, capaços d’arribar a una velocitat de mil dos-cents quilòmetres circulant dins d’un tub.

Aquest projecte forma part de l’embrió de la visió que va posar en marxa Musk fa uns anys i que en un futur pretén cobrir la distància entre Barcelona i Madrid en només mitja hora. Un dels inconvenients d’aquesta obra que apropa aquest transport al llindar de la ciència ficció, és el preu, ja que el projecte no baixaria dels sis milions de dòlars, afegint un dubte existencial evident, de que forma afectaria l’impacte en la salut de les persones que decidissin fer-lo servir i quant de temps seria la durabilitat del tub en qüestió, però fonamentalment en quina mesura podria afectar a tot això la seguretat del viatge?

En el seu disseny final competeixen alhora diversos talents del món i algunes empreses fundades en exclusiva per a crear aquest tren. Una d’elles és Hyperloop Transportation Technologies, la mateixa que ha decidit que farà servir el sistema de levitació magnètica passiva, en lloc del maglev japonès que havia pensat el visionari multimilionari Musk quan va posar en marxa la idea fa pocs anys. La levitació magnètica passiva és una tecnologia desenvolupada per el Laboratori Nacional Lawrence Livermoore d’Estats Units en els anys noranta, la llicència ha estat adquirida ara en exclusiva per aquesta empresa per aconseguir un sistema més eficient i segur que la versió de tren de levitació magnètica que es desenvolupa al Japó. La utilització d’un sistema de levitació magnètica passiva eliminarà la necessitat d’estacions elèctriques al llarg de les línies hyperloop, el que fa que aquest sistema sigui el més adequat per a l’aplicació i mantindrà uns costos de construcció sostenibles.

Les càpsules de Hyperlop proposen substituir un sistema de levitació basat en aire comprimit en un tub a baixa pressió per imants passius que no requereix tanta energia per funcionar, i proporciona una seguretat més eficient en cas de d’aturada tècnica de la càpsula. El sistema de levitació passiva permetrà eliminar la necessitat d’instal·lar generadors en cada tram de la pista. La levitació té lloc només gràcies al moviment, pel que si es produeix qualsevol tipus de fallada elèctrica, les càpsules simplement seguiran levitant fins que adquireixen una velocitat mínima i s’aturin basant el seu desplaçament en imants instal·lats en la pròpia càpsula, que són els que la fan levitar quan s’arriba a una velocitat determinada.